Catalunya i València durant la Guerra de Successió. «La comuna empresa de la llibertat»

La mort sense descendència de Carles II situava Europa i la Monarquia Hispànica en una autèntica cruïlla. Els dos candidats finals al tron, l’arxiduc Carles d’Àustria i el duc d’Anjou, Felip de Borbó, representaven trajectòries politicodinàstiques ben diferents. Per als Regnes de la Corona d’Aragó, estava en joc la pervivència del sistema pactista i la defensa dels seus projectes i interessos econòmics. En aquest context, Catalunya i València mantingueren una relació ben estreta, d’ajuda mútua, durant l’etapa de govern austriacista, que continuà després de la victòria borbònica d’Almansa i de l’abolició dels Furs de València, en un intent de frenar l’ofensiva militar sobre Catalunya i de restaurar el sistema pactista al Regne de València. Malgrat tot, l’ocupació borbònica de Barcelona i els tractats d’Utrecht i de Rastatt posaren fi a aquests projectes.