«Me alegraré que al recibo de ésta...». Cuatrocientos años de prácticas epistolares (siglos XVI a XIX)

Tot i que la carta té una llarga història, és indiscutible que, a partir del segle xvi, s’intensificà la seva funció comunicativa degut a la concurrència, almenys, dels factors següents: extensió social de l’alfabetització, importància creixent de l’escriptura en tots els àmbits de la vida, situacions propiciatòries per als intercanvis epistolars (guerres, emigració a Amèrica i empresonaments, sobretot) i desenvolupament del correu. Així mateix, des de finals del Set-cents i, en particular, durant el segle xix, es perfilà un nou ordre epistolar com a conseqüència d’una sèrie de canvis tant en la manera d’escriure les cartes com en els suports i els usos postals. Amb aquestes premisses, aquest assaig esbossa una aproximació general a aquesta problemàtica detenint-se en els aspectes substancials de la comunicació epistolar durant aquells quatrecents anys.