Els moriscos valencians : una panoràmica historiogràfica

L’article traça una panoràmica historiogràfica de l’expulsió dels moriscos i les seves conseqüències al País Valencià. Primerament analitza l’obra dels contemporanis de l’expulsió i posteriorment passa a estudiar la percepció d’injustícia de les condicions establertes a les cartes de població, especialment durant la Segona Germania de 1693, els plets antisenyorials del segle xviii i l’actuació dels diputats valencians en la discussió del decret d’abolició de les senyories en les corts de Cadis. Després tracta el gir de la historiografia liberal decimonònica i l’obra dels historiadors conservadors. Durant la primera meitat del segle xx es va produir un buit historiogràfic, trencat amb l’obra dels deixebles de Fernand Braudel, especialment Halperín Donghi, i la important aportació de Joan Reglà. La tesi d’Eugeni Císcar significà un punt d’inflexió en la historiografia sobre els moriscos i va iniciar un interessant debat sobre la societat morisca i les conseqüències del seu foragitament, que va promoure les investigacions i la reflexió teòrica sobre el tema. En els nostres dies aquesta problemàtica es coneix molt millor que fa cinquanta anys, però així i tot queden punts obscurs que tan sols futurs treballs aclariran.