Sofía Pincheira Oyarzún, la professionalització universitària de la cura d’infermeria, un relat historiogràfic

A inicis del segle xx, Xile posseïa una realitat social i sanitària de mancances que es traduïa en una alta prevalença de les malalties infecciones, baixa esperança de vida de les persones i una alta taxa de mortalitat infantil. En aquest context, el govern incentivà estratègies d’especialització de les infermeres als Estats Units, amb un enfocament sociosanitari. Sofia Pincheira va ser unes de les primeres comissionades per cursar aquesta especialització i, en retornar a Xile, escriu el document «Contribució a l’estudi de l’Organització d’Escoles d’Infermeres a Xile (1934)», en el qual explicita premisses per a la professionalització de la cura d’infermeria. Objectiu. Amb el propòsit de contribuir a la construcció del coneixement de la infermeria llatinoamericana, es planteja com a objectiu revisitar el discurs de Sofia Pincheira, a partir d’una anàlisi historiogràfica documental del seu escrit de 1934, segons els supòsits teòrics de Skinner. Resultats. L’anàlisi serà presentada en tres parts: Contextualització històrica de Sofia Pincheira (Xile 1900-1940); Descrivint «Contribució a l’estudi de l’Organització d’Escoles d’Infermeres a Xile», i Els coneixements que les infermeres han d’adquirir per a la seva emancipació: la proposta de Sofia Pincheira. Conclusions. La seva proposta constitueix una adaptació a la realitat nacional de les polítiques implementades als països del Primer Món per a fer front a la contingència sanitària de l’època i en particular a la formació de les infermeres. Sota aquesta lògica, el seu plantejament és innovador, ja que, mitjançant l’enfortiment del cos de coneixement d’infermeria, reivindica el rol social de la dona-infermera xilena a través de l’educació universitària.