El tambor de Gabriel: suport d’una obra inèdita del pintor Antoni Fuster (1853-1902)

Article Sidebar

PDF

Main Article Content

Pere Capellà Simó
Universitat de les Illes Balears
https://orcid.org/0000-0002-5437-242X

Antoni Fuster i Fortesa (1853-1902) fou un dels pintors més destacats del segle XIX a Mallorca. Una de les seves obres més singulars, inèdita fins avui, és un retrat infantil que va executar sobre la membrana d’un tambor de joguina. El model, finat a l’edat de dos anys, era el primogènit del polígraf Joan Lluís Estelrich i Perelló (1856-1923). Estructurat en tres apartats, l’article contraposa les trajectòries d’ambdós creadors, alhora que analitza la presència dels tambors de joguina en la cultura visual del moment.

Paraules clau
pintura del segle XIX, tambor de joguina, Illes Balears, Antoni Fuster, Joan Lluís Estelrich

Article Details

Com citar
Capellà Simó, Pere. «El tambor de Gabriel: suport d’una obra inèdita del pintor Antoni Fuster (1853-1902)». Locus Amoenus, 2025, vol.VOL 23, p. 117-3, doi:10.5565/rev/locus.538.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.

(c) Pere Capellà Simó, 2025

Referències

A. (1876), «Fomento de la Pintura y Escultura. Exposición permanente», Museo Balear, 8, p. 225.

C. AGUILÓ (1987), Josep Truyol. Fotògraf i cineasta, 1868-1949, Miquel Font, Palma.

M. ALENYAR FUSTER (1992), Joan Bauzà (1844-1915), Ajuntament de Palma, Palma.

G. ALOMAR (1900), «El Ram», La Roqueta, 312, p. 1.

G. BIBILONI (1990), «Juan Luís Estelrich i Costa i Llobera», Estudis Baleàrics, 36, p. 13-20.

G. BIBILONI (2012), Els carrers de Palma. Toponímia i patrimoni de la ciutat, GB, Palma.

A. BONNÍN FIOL (2013), Pensar l’etnicitat xueta, Lleonard Muntaner, Palma.

A. BONNÍN FIOL (2023), «Els xuetes a Mallorca al segle XX: música, teatre i petit comerç», a Els jueus als Països Catalans al segle XX, dir. J. Pérez Ventayol, Palma, Lleonard Muntaner, p. 185-204.

J. BORIE (1976), Le célibataire français, Le Sagittaire, París.

J. M. BORRÁS LLOP (2013), «La representación de la mortalidad infantil. Retratos post mortem y relaciones familiares», Bebés. Usos y costumbres sobre el nacimiento, Madrid, Museo del Traje, p. 33-41.

A. CAMPS (2021), «La Antología de poetas líricos italianos de Juan Luis Estelrich (1889)», a Biblioteca de traducciones españolas, dirs. F. Lafarfa, L. Pegenaute, Alacant, Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, p. 1-10.

C. CANTARELLAS (2005), La pintura a les Balears en el segle XIX, Documenta, Palma.

P. CAPELLÀ SIMÓ (2013), La ciutat de les joguines. Barcelona, 1840-1918, Gregal, Maçanet de la Selva.

P. CAPELLÀ SIMÓ (2016), «Les joguines de la “Viuda Virenque”: fotografia i joc simbòlic a la Palma de la fi de segle», Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 72, p. 179-205.

P. CAPELLÀ SIMÓ (2019), «Barcelona, destinació artística. Creadors de les Illes Balears a les exposicions d’art, 1848-1888», Locus Amoenus, 17, p. 109-133, https://doi.org/10.5565/rev/locus.348

P. CAPELLÀ SIMÓ (2020), «Creadors de les Illes Balears a les exposicions municipals de Barcelona: les Belles Arts (1891-1898)», Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 76, p. 187-214.

J. CASELLAS FLAQUER (1992), «La obra literaria de Margarita Estelrich», Artà, 67, p. 312.

L. CLARETIE (1893), Les jouets. Histoire. Fabrication, Librairies-imprimeries réunies, París.

A.COLOM CAÑELLAS (2008), La Institució Mallorquina d’Ensenyament, Documenta, Palma.

H. R. D’ALLEMAGNE (1902), Histoire des jouets, Hachette et Cie., París.

F. ESCALAS, «Bellas Artes (Conclusión) VI», Las Baleares, 10 d’abril de 1896, p. 1.

J. M. ESCARTÍN BISBAL (2002), «El calzado en Mallorca, 1800-1939: producción dispersa y mercado de trabajo», a Las islas del calzado. Historia económica del sector en Baleares (1200-2000), dir. C. Manera, Palma, Lleonard Muntaner, p. 217-340.

J. L. ESTELRICH (1900), Poesías, José Tous, Palma.

J. L. ESTELRICH (1904), Preceptiva literaria y composición. Apuntes ajustados al programa del catedrático de esta asignatura en el Instituto de Cádiz, Adolfo Macías Benítez, Cadis.

J. L. ESTELRICH, «El pintor Antonio Fuster», La Última Hora, 11 de juliol de 1912, p. 1.

J. L. ESTELRICH (1912), Páginas mallorquinas, J. Tous, Palma.

J. L. ESTELRICH (2007), Poesías. Edición, introducción y notas de Bernardo Martí, Calima, Palma.

M. ESTELRICH, «La doneta d’aigo del pou de ca’n Mas», Mater Purísima, CII (novembre de 1930): s. n.

M. FUSTER (1893), La acuarela y sus aplicaciones, Espasa y Compañía, Barcelona.

G. FUSTER MAYANS, «Antonio Fuster en Galerías Meliá», Baleares, 7 d’octubre de 1948, p. 6.

E. GALLEGO CAÑELLAS (2017), «Antonio Noguera (1858-1904) y la modernización de la vida musical en Mallorca durante la Restauración», tesi doctoral dirigida per T. Cascudo García-Villaraco, Universidad de La Rioja.

J. GARCÍA MARÍN, «Juan Luis Estelrich y la introducción de Leopardi en España», Diario de Mallorca, 10 de juliol de 1987, s. n.

Grandes Almacenes de El Siglo. Estación de Verano 1888, Suc. Ramírez y Compañía, Barcelona, 1888.

J. HERMIDA (2020), Palouzié-Borràs-Poch. Del Meccano y Monopoli a Star Wars, 2 vols., Coleccionismo de juguetes, Madrid.

J. JUAN VIDAL (2020), «Estado actual de los estudios sobre conversos y los xuetes mallorquines», a Pasados y presente: estudios para el profesor Ricardo García Cárcel, dirs. R. M. Alabrús Iglesias et al., Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, p. 129-141.

P. LABÈRNIA (1865), Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina, vol. 2, Espasa, Barcelona.

M. MANSON (1992), «Le tambour et la poupée», a Le jouet. Valeurs et paradoxes d’un petit objet secret, dir., G. Brougère, París, Autrement, p. 148-158.

M. MANSON (1998), «La poupée et le tambour, ou de l’histoire du jouet en France du XVIe au XIXe siècle», a Histoire de l’Enfance en Occident, v. 1, eds., D. Julia, E. Becchi, París, Seuil, p. 432-464.

M. MANSON (2002), «Les jouets et la différentiation sexuelle : une longue histoire culturelle», a L’engendrement des choses. Des hommes, des femmes, des techniques, eds. D. Charbaud-Rychter, D. Gardey, París, Éditions des Archives Contemporaines, p. 103-121.

J. MAS VIVES (1979-1980), «El problema xueta viscut per Tomàs Aguiló i Forteza», Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 37, p. 378-479

J. MAS VIVES (2009), Evocació de Josep Lluís Pons i Gallarza i Joan Alvover. Discurs llegit en la sessió inaugural del curs 2009-2010, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.

M. B. MENA MARQUÉS (ed.) (2008), Goya en tiempos de guerra, Museo Nacional del Prado, Madrid.

L. MIRÓ BONNÍN (2022), «Jacint Verdaguer i la qüestió xueta», Anuari Verdaguer, 30, p. 476.

L. MIRÓ BONNÍN (2023), L’admissió d’estudiants xuetes a l’Institut Balear. El cas del metge Guillem Aguiló i Forteza, Lleonard Muntaner, Palma.

C. MORELL ORLANDIS i B. BALLESTER MORELL (2020), Palau Sollerich. Memorias de Can Morell, J. J. de Olañeta, Palma.

M. OBRADOR BENNÀSSAR (1880), «El Ram», L’Ignorància, 40, p. 1.

M. OBRADOR BENNÀSSAR, «Un libro primoroso», La Almudaina, 27 de juliol de 1893, p. 1.

M. S. OLIVER (1890), «Darrere el Ram», La Roqueta, 89, p. 1.

M. S. OLIVER (1903), La literatura en Mallorca, Amengual y Muntaner, Palma.

V. PANYELLA (2003), Santiago Rusiñol, el caminant de la terra, Edicions 62, Barcelona

J. M. PARDO FALCÓN (2004), Antoni Fuster Fortesa, 1853-1902, Fundació «Sa Nostra», Palma.

J. PARETS SERRA, X. CARBONELL CASTELL, B. MASSOT MUNTANER i P. ESTELRICH MASSUTÍ (1993), Els ministrils i els tamborers de la Sala, Ajuntament de Palma, Palma.

P. A. PEÑA (1883), «Es dia dels Reys», L’Ignorància, 187, p. 3.

P. A. PEÑA NICOLAU (1883), «Sa fira del Ram», L’Ignorància, 147, p. 5.

P. A. PEÑA (1892), «Redoble y marxa d’els Tamborers de La Sala», Poesíes en mallorquí popular, Viuda y Fiys d’en Pere J. Gelabert, Palma, p. 218.

M. P. PEREA SABATER (2013), «“Ets un bon atlot y molt simpatich”: correspondència de Joan Lluís Estelrich a Antoni M. Alcover», Estudis Baleàrics, 102-103, p. 89-114.

R. PIÑA HOMS (1971), El pintor Antonio Fuster: aproximación a la pintura mallorquina del siglo XIX, Cort, Palma.

R. PIÑA HOMS (2003), «El pintor Antonio Fuster y su entorno (1853-1902). Cinco nuevos documentos para su biografía», Memòries de la Reial Acadèmia Mallorquina d’Estudis Genealògics, Heràldics i Històrics, 13, p. 117-138.

R. PLANAS FERRER (2023), «El problema xueta al començament del segle XX. Un canvi de perspectiva», a Els jueus als Països Catalans al segle XX, dir. J. Pérez Ventayol, Palma, Lleonard Muntaner, p. 162-164.

L. RIPOLL (1949), «Cuatro pintores mallorquines», Revista, 49, p. 13

L. RIPOLL «En el centenario de Antonio Fuster», La Almudaina, 14 de desembre de 1952, p. 4.

M. J. RUCIO ZAMORANO (2006), Joan Lluís Estelrich i Perelló. Inventario de su archivo personal, Biblioteca Nacional de España, Madrid.

E. SÁNCHEZ REYES (1950), «La correspondencia de Estelrich y Menéndez Pelayo», Boletín de la Biblioteca Menéndez Pelayo, 26, p. 111-337.

J. SANMARTÍN (1951), Los cien años del Círculo Mallorquín (1851-1951), Imprenta de Mossèn Alcover, Palma.

J. SARD PUJADES (1988), «Joan Lluís Estelrich I», Artà, 29, p. 3.

J. SARD PUJADES (1988), «Joan Lluís Estelrich II», Artà, 30, p. 6.

J. SARD PUJADES (1988), «Joan Lluís Estelrich III», Artà, 32, p. 4.

J. SARD PUJADES (1988), «Joan Lluís Estelrich IV» Artà, 33, p. 4.

M. SARMIENTO SALOM, «El pintor Antonio Fuster», La Última Hora, 11 de juliol de 1912, p. 1.

M. SERRA MAGRANER (ed.) (2018), Última Hora. 125 anys. 1893-2018. Noticias y periodismo en Mallorca, Promomallorca, Palma.

B. SUAU (2007), Miquel Negre Nadal: un músic bunyolí, Col·lectiu Cultural Sitja, Es Castellet.

J. SUREDA BLANES (1971), Petites històries, Moll, Palma.

J. TARONGÍ (1877), Algo sobre el estado religioso y social de la isla de Mallorca, Pedro José Gelabert, Palma.

Tómbola iniciada por el «Fomento de la Pintura» y patrocinada por el Círculo Malloquín, José Tous, Palma, 1898,

B. TORRES GOST (1985), Epistolari de Miquel Costa i Llobera i Antoni Rubió i Lluch a Joan Lluís Estelrich, Moll, Palma.

M. TUR (coord.) (2008), Fills il·lustres de Palma, Promomallorca, Palma, p. 15, 19, 253, 387.

J. VIDAL ISERN (1961), Hombres de ayer (Treinta semblanzas), Impr. SS. Corazones, Palma.