Una reproducció inèdita de l’absis d’Esterri de Cardós: Joan Vallhonrat i les còpies de les pintures murals romàniques catalanes

Main Article Content

Jordi Camps i Soria

En la història de la descoberta, l’estudi i la difusió de la pintura mural romànica a Catalunya es van conjuminar el paper rellevant de les institucions amb la iniciativa i l’esforç de personalitats com Josep Pijoan o Joaquim Folch i Torres, entre d’altres. Amb ells, un seguit d’«actors secundaris» hi van dur a terme tasques fonamentals, entre les quals trobem la realització de còpies dels conjunts que anaven sortint a la llum, tot seguint els encàrrecs de la Junta de Museus. En aquest procés va destacar l’aportació de Joan Vallhonrat (1874-1937), qui, entre 1907 i 1920, va realitzar gran part de reproduccions, el principal destí de les quals era dotar d’imatges precises dels originals el llibre de Josep Pijoan titulat Les pintures murals catalanes, editat en fascicles. Tot plegat va quedar sistematitzat arran de l’exposició que el Museu Nacional d’Art de Catalunya va dedicar a les còpies el 1993. Posteriorment, el projecte commemoratiu dels 150 anys del naixement de l’artista per part de l’entitat cultural L’Avenç de Cornellà de Llobregat, la seva ciutat nadiua, va comportar la recuperació d’elements inèdits, en especial una còpia d’un fragment de les pintures de l’absis d’Esterri de Cardós, de l’any 1911, que, per raons que desconeixem, no va lliurar a la Junta de Museus. El treball que ara presentem aprofundeix en aquesta troballa al mateix temps que intenta actualitzar aspectes de l’artista, malgrat les llacunes que encara desvela el seu estudi, des de la base dels treballs fets anteriorment i de l’anàlisi de la documentació existent.

Paraules clau
Romànic, pintura mural, còpies, Joan Vallhonrat, Esterri de Cardós

Article Details

Com citar
Camps i Soria, Jordi. «Una reproducció inèdita de l’absis d’Esterri de Cardós: Joan Vallhonrat i les còpies de les pintures murals romàniques catalanes». Locus Amoenus, 2025, vol.VOL 23, p. 5-17, doi:10.5565/rev/locus.548.
Referències

AINAUD DE LASARTE, J. (1967). Museo de Arte de Cataluña, Barcelona. Madrid: Codex.

AINAUD DE LASARTE, J. (1993). «Les col·leccions de pintura romànica del Museu Nacional d’Art de Catalunya». Butlletí del Museu Nacional d’Art de Catalunya, I(1), 57-69.

Auto-retratos de artistas españoles en el Palacio de Bellas Artes. Barcelona: Círculo Artístico, 1907.

BARRAL I ALTET, X. (1994). «El Museu Nacional d’Art de Catalunya i l’art romànic català: Història d’una gran col·lecció», a Catalunya Romànica, I. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 195-234.

BATLLE, E. (1937). «Joan Vallhonrat i Sadurní». Butlletí dels Museus d’Art de Catalunya, VII(74), 220-223.

BEJARANO, J. C. (2021). «La figura del creador moderno en el imaginario urbano: La “Exposición de Auto-retratos de artistas españoles” (Barcelona, 1907)». A: HERNÁNDEZ BARBOSA, S.; GRAS VALERO, I. (eds.). La sensiblidad de la metrópolis moderna: Imaginarios estéticos y espectáculos visuales. Barcelona: Universitat de Barcelona, 65-85.

BORONAT, M.-J. (1999). La política d’adquisicions de la Junta de Museus, 1890-1923. Barcelona: L’Abadia de Montserrat.

CAMPS I SÒRIA, J. (2019). «Art roman et musées en Catalogne: Histoire, perspectives». Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa, L.

CARBONELL I ESTELLER, E. et al. (1997). Guia Art Romànic. Barcelona: Museu Nacional d’Art de Catalunya, 115-127.

CASANOVAS, J. i BARÓ, M. A. (1999). «Successives instal·lacions museogràfiques de la col·lecció». Butlletí del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 3, 171-180.

CASELLAS, R. (1904). «Saló Parés: Au grand complet». La Veu de Catalunya (28 de gener de 1904), 2.

CASTIÑEIRAS, M. A.; YLLA-CATALÀ, G. (2014). «El descubrimiento del románico y la formación de las colecciones de los grandes museos». A: PÉREZ GONZÁLEZ, J. M.; CASTIÑEIRAS GONZÁLEZ, M. A.; CAMPS SÒRIA, J. (eds.). Barcelona: Enciclopedia del Románico en Cataluña, 21-39.

Catálogo del Museo de Bellas Artes de Barcelona (1906). Barcelona: Imprenta Sucesores de F. Sánchez, núm. 375-386, p. 151-152.

DOLS GALLARDO, M. (2017). «El restaurador Arturo Cividini en la campanya d’arrencaments de les pintures murals romàniques dels Pirineus (1919-1923)». Unicum, 16, 99-111.

DOMINGO RÚBIES, D. (2024). «La influència dels propietaris de terrenys en la configuració de l’Eixample de Barcelona: Santa Madrona (Poble-Sec) i l’avinguda del Paral·lel». Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, XXXV, 237-279.

FARRÀS PÉREZ, L. (2022). Mur al descobert: L’arrencament i venda de les pintures que van salvar el romànic català. Barcelona: Bresca Editorial.

FOLCH I TORRES, J. (1924). «Las pinturas murales románicas en el Museo de Barcelona». Mercurio: Revista Comercial Ibero Americana, XXIV(472), 285-287.

FOLCH I TORRES, J. (1926). Museo de la Ciudadela: Catálogo de la sección de arte románico. Barcelona: Industrias Gráficas Thomas.

FOLCH I TORRES, J. (1961). «Cómo se formó la colección de pintura, única en el mundo, del Museo de Arte de Cataluña». Destino, 1245-1246, 13-16 i 37-39 respectivament.

GÉLIS-DIDOT, P.; LAFFILLÉE, H. (1903). La peinture décorative en France du XIe au XVIe siècle. 2ª ed. París: Librairies-Imprimeries Réunies, 1889.

GIANNINI, C. (2009). «Dalt d’una mula. Franco Stefanoni, restaurador a Catalunya: Història d’una tècnica de restauració inventada a Bèrgam i exportada a Europa». Butlletí del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 10, 13-33.

GRANELL, E.; RAMON, A. (2006). Lluís Domènech i Montaner, viatges per l’arquitectura romànica. Barcelona: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.

GUARDIA, M.; CAMPS, J.; LORÉS, I. (1993). La descoberta de la pintura mural romànica catalana: La col·lecció de reproduccions del MNAC. Barcelona: Electa.

GUARDIA, M.; LORÉS, I. (2013). El Pirineu Romànic vist per Josep Gudiol i Emili Gandia. Tremp: Garsineu Edicions.

GUDIOL I CUNILL, J. (1927). Els Primitius I: Els pintors i la pintura mural. Barcelona: S. Babra. La Pintura Mig-eval Catalana, I.

Joan Vallhonrat i Sadurní, de Cornellà de Llobregat al romànic. Monografia de l’exposició realitzada a la Biblioteca Marta Mata, Sala Titan, del 3 al 26 de desembre de 2024, amb motiu del 150è aniversari del naixement de Joan Vallhonrat (1874-2024). Cornellà de Llobregat: L’Avenç de Cornellà, 2024.

MALLÉN, E. (1997-2014). «Portrait de Joan Vallhonrat». On-line Picasso Project: Comprehensive Catalogue Raisonné, s. p. Recuperat de https://picasso.shsu.edu/

PAGÈS, M. (2001). «El comerç d’antiguitats i les pintures de Mur» i «La resposta: Compra i trasllat de les pintures al Museu». A: Puig i Cadafalch i la col·lecció de pintura romànica del MNAC. Barcelona: MNAC, 21-23 i 25-31.

PAGÈS, M. (2005). Sobre pintura romànica catalana. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 9-29.

PIJOAN, J. (1907-1921). Les pintures murals catalanes. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 4 fascicles.

PIJOAN, J. (1924). «De com es varen descobrir i publicar les pintures murals catalanes». Gaseta de les Arts, any I, 11, 5-6.

PIJOAN I SOTERAS, J. (1913). «Noves pintures murals catalanes». Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans, any IV (1911-1912), 686-690.

«Pintures murals romàniques al Museu». La Veu de Catalunya, 8.177 (any XXXII, 1922), 7.

PUIG I CADAFALCH, J.; FALGUERA, A. de; GODAY I CASALS, J. (1911). L’arquitectura romànica a Catalunya, II. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

QUÍLEZ CORELLA, F. (2015). «La contribució d’Alexandre Planella (ca. 1830-1900) a la història de la restauració i el col·leccionisme catalans del vuit-cents». Locus Amoenus, 13, 107-125. https://doi.org/10.5565/rev/locus.242

QUÍLEZ CORELLA, F. (2022). «El Concurs de còpies de l’Exposició d’Art Antic de l’any 1902». A: BASSEGODA, B.; GONZÁLEZ, M. (coords.). Passió per l’art d’alta època: Estudis en record de Jaume Barrachina Navarro (1951-2020). Peralada: Fundació Castell de Peralada, 127-138.

QUÍLEZ I CORELLA, F.; LABORDA, A. (2009). «Notícia dels ingressos recents del Gabinet de Dibuixos i Gravats». Butlletí del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 10, 161-167.

ROCAFORT, C. (s. d.). «Provincia de Lleyda». A: CARRERAS Y CANDI, F. (dir.). Geografia General de Catalunya (1913?-1918?). Barcelona: Establiment Editorial Albert Martín.

VALLÈS, E. (2019). Picasso i la cultura catalana: Notes artístiques, humanes i literàries: Discurs llegit en la sessió inaugural del curs 2019-2020. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

VIDAL I JANSÀ, M. (1991). Teoria i crítica en el Noucentisme: Joaquim Folch i Torres. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

VIDAL I JANSÀ, M. (2007). «Joaquim Folch i Torres i Lluís Plandiura, dues personalitats apassionades pel nostre patrimoni artístic». A: BASSEGODA I HUGAS, B. (ed.). Col·leccionistes, col·leccions i museus: Episodis de la història del patrimoni artístic de Catalunya. Bellaterra: UAB; Barcelona: UB, MNAC; Girona: UG; Lleida: UL, 191-221, esp. 201. Memoria Artium, 5.

WUNDERWALD, A.; BERENGUER, M. (2001). «Les circumstàncies sobre la venda de les pintures murals de Santa Maria de Mur». Butlletí del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 5, 121-129.