De la idea de guerra al concepte de pau en l’obra de François Lemoyne, «Lluís XV donant la pau a Europa» (1729). Les transformacions en el poder i el seu reflex en la pintura francesa del segle XVIII

Partint de la idea que tota obra d’art és produïda en un context històric que permet comprendre una part de la seva intencionalitat, considerem que aquest quadre que va pintar Lemoyne per al Saló de la Pau de Versalles el 1729 ens ofereix una nova representació del monarca com a rei de pau. Si bé les al·legories responen a la tradicional representació del rei de guerra, com apareix a la Gran Galeria de Versalles, amb la qual estableix un clar diàleg, no obstant això, s’hi mostren les transformacions que s’estan produint entre la darreria del segle XVII i la primeria del segle XVIII en relació amb el poder i la seva representació. La guerra i el seu revers, la pau, tal com és entesa per la sobirania, deixa pas a una cultura de la pau assentada sobre la idea de govern, és a dir, sobre els càlculs, les necessitats de la població, els interessos, etc., que posa en qüestió la idea de domini del sobirà anterior, la qual cosa afavoreix una nova concepció econòmica del poder definida per Foucault com a governamentalitat, la qual determinarà en aquests instants no solament l’acció política, sinó també les representacions artístiques. L’obra que aquí estudiem és, per tant, un clar reflex d’aquest context polític excepcional en què, després de la mort de Lluís XIV, França va creure en el somni de Sully i Richelieu de presidir una pau europea que portés la prosperitat econòmica, no només a les monarquies, sinó també a les seves poblacions.