Jean Changenet i el mite de Juan de Nalda Itineraris de pintors entre la Provença i Castella al voltant de 1500
Article Sidebar
Main Article Content
Fins fa pocs anys, existia un notable consens sobre el panorama de la pintura provençal de finals del segle XV i inicis del XVI, en la qual semblaven destacar especialment les personalitats de Jean Changenet i de Josse Lieferinxe. No obstant això, aquest panorama remarcablement pacífic ha estat remogut a partir de nous descobriments i aportacions per part de dos grups d’investigadors (C. Decu Teodorescu i F. Elsig; S. Caron i E. Adam). D’acord amb les conclusions en gran manera discrepants d’aquests investigadors, les respectives personalitats artístiques de Changenet i de Lieferinxe han esdevingut de nou problemàtiques o, si més no, objecte d’un debat apassionant. Un dels deixebles documentats de Jean Changenet va ser el castellà Juan de Nalda, qui, en virtut d’un contracte signat el 3 de novembre de 1493, es disposava a entrar com a aprenent al taller d’aquell mestre veí d’Avinyó. Com és sabut, sobre la base d’un audaç sil·logisme, Charles Sterling va atribuir a Nalda un notable grup d’obres. No obstant això, en aquest article sostinc que també s’hauria de revisar aquesta proposta de Sterling, que ha estat àmpliament acceptada, tot i que no pas universalment. La veritat és que tenim documentats altres pintors d’origen castellà que van treballar —i potser van fer el seu aprenentatge— a la Provença durant els mateixos anys, entorn de 1500, i que han estat inexplicablement eliminats de l’equació. Per part meva, tendeixo a descartar que el Mestre de Santa Clara de Palència (part de les obres del qual Sterling va atribuir a Nalda) fos necessàriament un deixeble de Changenet. En canvi, assenyalo les portes pintades del Retaule de l’Epifania de l’antiga Col·legiata de Covarrubias com a obra d’un deixeble indubtable de Changenet. Finalment, proposo una reflexió sobre la hipotètica etapa provençal de Juan de Borgoña, el pintor actiu a Toledo a finals del segle XV i inicis del XVI.
Article Details
(c) 2026
E. ADAM y S. CARON (2021), La maison Changenet. Une famille de peintres entre Provence et Bourgogne vers 1500, París
J.-H. ALBANÈS (1884), «Josse Lifferin, peintre marsellais du XVe siècle», Bulletin archéologique du CTHS, p. 250-251
J.-H. ALBANÈS, U. CHEVALIER (1901), Gallia chistiana novissima, Valence
Ancienne collection Paul-Louis Weiller. Dessins, Tableaux, Mobilier et Objets d’art (mardi 5 avril 2011), Gros & Deletrez, comissaires Prisseurs
D. ANGULO ÍÑIGUEZ (1945), «Pedro Berruguete: dos obras probables de juventud», Archivo Español de Arte, 18, p. 137-149
F. ANZELEWSKY (1964), «Der Meister der Lübecker Bibel von 1494», Zeitschrift für Kunstgeschichte, 27, p. 43-59
C. J. ARA GIL (1999), «Anónimo (Atribuida al Maestro del Tríptico de Covarrubias). La Virgen con el Niño», en Memorias y Esplendores. Las Edades del Hombre (catálogo de la exposición), Catedral de Palencia
M. BEAULIEU, V. BEYER (1992), Dictionnaire des sculpteurs français du Moyen Age, París
J. BOSCH BALLBONA, R. CORNUDELLA (2024), «Joan Gentilhom de Borgonya i el seu Pseudo (Joan Bigorra?)», Locus Amoenus, 22, p. 87-122
F. CHECA CREMADES (1983), Pintura y escultura del Renacimiento en España, Madrid
H. CHOBAUT (1939), «Documents inédits sur les peintres et peintres-verriers d’Avignon, du Comtat et de la Provence Occidentale de la fin du XIVe siècle aun premier tiers du XVIe siècle», Mémoires de l’Académie de Vaucluse, IV, p. 83-145
R. CORNUDELLA, «A new attribution to Niccolò di pietro Lamberti and a reconsideration of Guillem Sagrera: The sculptures on the Portal del Mirador of Majorca Cathedral», Zeitschrift für Kunstgeschichte (2019), 82, p. 476-530
R. CORNUDELLA (2020), «La peinture à Perpignan autour de 1500», en F. ELSIG (ed.), Peindre à Toulouse aux XVe-XVIe siècles, Cisinello Balsamo (Milán), p. 159-173
Dictionnaire de la Noblesse, t. V, París, 1772
R. DOMÍNGUEZ CASAS (1993), Arte y etiqueta de los Reyes Católicos. Artistas, residencias, jardines y bnosques, Madrid
A. DURAN I SANPERE, J. AINAUD DE LASARTE (1956), Escultura Gótica (Ars Hispaniae, VIII), Madrid
L. GIMON (1882), Chroniques de la ville de Salon depuis son origine jusqu’en 1792, Aix-en-Provence
Y. CRANGA y M.-C. LEONELLI (2011) (eds.), Le Triptyque du Buisson Ardent, Arles
C. DECU TEODORESCU (2016), «Une oeuvre dijonnaise retrouvée: la ‘Crucifixion’ du Parlement de Bourgogne», en F. ELSIG (ed.), Peindre à Dijon au XVIe siècle, Cisinello Balsamo (Milan), p. 59-75
C. DECU TEODORESCU y F. ELSIG, «Une proposition pour Jean Changenet», en F. ELSIG (ed.), Peindre à Dijon au XVIe siècle, Cisinello Balsamo (Milan),, p. 77-93
C. DECU TEODORESCU y F. ELSIG (2020), Les Changenet, Cinisello Balsamo (Milán)
A. DURAN I SANPERE (1929), «La Pietat del portal de la Seu de Barcelona», Vida Cristiana, 132, p. 323-333
M. DE CASTRO (1982), El Real Monasterio de Santa Clara de Palencia y los Enríquez, Almirantes de Castilla, Palencia
F. ELSIG (2020), «Remarques stylistiques sur le Maître des Trois prophètes», en F. ELSIG (ed.), Peindre à Avignon aux XVe-XVIe siècles, Cinisello Balsamo (Milán), p. 143-149
E. ESPÍN (2020a), «Résolution d’un énigme héraldique: Honorat de Berre et l’‘Adoration de l’Enfant’», Revue française d’héraldique et de sigillographie – Études en ligne, p. 1-11
F. FARNARIER (1940), «Deux prix-faits de peintures pour les Eglises de Salon au XVe Siècle», Mémoires de l’Institut Historique de Provence, t. XVII, p. 101-108
É. FASSIN (1878-1879), «Curiosités des registres des ancians notaires d’Arles», Le Musée. Revue arlésienne, històriques et littéraire, p. 261-262
J. FORMIGÉ (1911), «Le château de Salon (Bouches-du-Rhône)», Bulletin Monumental, t. 75, p. 226-246
G. GALANTE GARRONE y E. RASGUSA (2002) (eds.), Hans Clemer, il Maestro d’Elva, Savigliano (Cuneo)
J. GARRIGA, R. CORNUDELLA (2015), «Aine Bru: l’itinéraire méridional d’un peintre du Brabant», en J.-L. BIGET (ed.), Sainte-Cécile d’Albi et le décor peint à la première Renaissance (Actes du colloque d’Albi, juin 2009), Portet-sur-Garonne, p. 69-79
D. L. GÓMEZ-CHACÓN, «El espejo de la eternidad: Arte, observancia y patronazgo femenino en Santa Clara de Palencia en el siglo XV», en D. ARCIELLO, J. PANIAGUA PÉREZ, N. SALAZAR SIMARRO (eds), Desde el clamoroso silencio. Estudios del monacato femenino en América, Portugal y España de los orígenes a la actualidad, Berlín, p. 625-656
J. GUDIOL RICART (1955), Pintura gótica (Ars Hispaniae, IX), Madrid
J. GUIDINI-RAYBAUD (2007), «Les vitraux archéologiques de l’ancienne cathédrale d’Apt: Étude formelle et textuelle», Courrier scientifique du Parc natural regional du Luberon, 8, p. 14-26
J. I. HERNÁNDEZ REDONDO (1997), «Santo Domingo de Guzmán», en La Ciudad de Seis Pisos. Las Edades del Hombre (catálogo de la exposición), El Burgo de Osma, Soria, p. 226-227
J. I. HERNÁNDEZ REDONDO (2001), «En torno al Maestro de Covarrubias», en J. YARZA LUACES et al. (eds.), Actas del Congreso Internacional sobre Gil Siloé y la Escultura de su época (Burgos, 13-16 octubre de 1999), Burgos, p. 239-261
M. HEROLD, con la colaboración de Véronique DAVID (2020), en Michel HEROLD, Les vitraux du midi de la France (Corpus vitrearum. France-Recensement, XI), Rennes, p. 302-303 y 369-370
L. HUIDOBRO (1911-1912), «Los trípticos de Santibáñez-Zarzaguda y Covarrubias (Burgos)», Boletín de la Sociedad Castellana de Excursiones, V, p. 218-220
M. JARDÍ ANGUERA (2006), Mestres entalladors a Barcelona durant la segona meitat del segle XV i primer quart del segle XVI: de la tradició germànica a la producción local, tesis doctoral, Universitat de Barcelona, vol. I
L.-H. LABANDE (1932), Les primitifs français. Peintres et peintres-verriers de la Provence Occidentale, tom 1, Marsella
M. LACLOTTE (1964), «Le Maître de Santa Clara de Palencia. A propos de deux tableaux du Musée des Beaux-Arts», Bulletin des Musées et Monuments Lyonnais, 3 (1962-1963), p. 173-194
M. LACLOTTE y D. THIÉBAUT (1981), L’école d’Avignon, París
M.-Cl. LÉONELLI (1991), «Le vitrail de sainte Anne d’Apt», en Histoire et archéologie religieuse en pays d’Apt (actes du 2e colloque d’Apt), Apt
M.-C. LEONELLI (2002), «Un chantier avignonnais de peinture murale en 1503», Chronique Méridionale, 3, p. 11-43
R. LONGHI (1965), «Per Juan de Borgoña», Paragone, 189, p. 65-71
M. T. LÓPEZ DE GUEREÑO SANZ (2021), «Exaltación de linaje, relaciones artísticas y modelos de comparación a fines de la Edad Media: los sepulcros de los Cuevas/Covarrubias en el presbiterio de la Ex Colegiata de Covarrubias», en M. T. LÓPEZ DE GUEREÑO SANZ, F. MIRANDA GARCÍA, M. CABRERA SÁNCHEZ (eds.), Migravit a seculo: Muerte y poder de príncipes en la Europa medieval. Perspectivas comparadas, Madrid, p. 569-607
J. M. MADURELL MARIMON (1962), «Dos pintors castellans a Barcelona en temps de Ferran el Catòlic: Pedro Bello i Fernando Camargo», en Fernando el Católico y la cultura de su tiempo. V Congreso de Historia de la Corona de Aragón (Zaragoza, 1952), Zaragoza, p. 175-201
M. MARTÍNEZ BURGOS (1955), «En torno a la Catedral de Burgos, II. Colonias y Siloes», Boletín de la Institución Fernán González, 130, p. 457-459
E. PANOFSKY (1953), Early Netherlandish Painting, Cambridge (Mass.), vol. 1 (Text)
P. PANSIER (1934), Les peintres d’Avignon aux XIVe et XVe siècles. Biographie et documents, Aviñón
L. PAULET (1910), La primatiale ou Monographie historiques et descriptive de la Basilique Saint-Trophime d’Arles, Bergerac
Ch. R. POST (1933), A History of Spanish Painting, vol. IV, part 1, Cambridge (Mass.)
Ch. R. POST (1947), A History of Spanish Painting, vol. IX, part I, Cambridge (Mass.)
Ch. R. POST (1966), A History of Spanish Painting, XIII, Cambridge (Mass.)
P. QUARRÉ (1972), Jean de la Huerta et la sculpture bourguignonne au milieu du XVe siècle, Dijon
C. L. RAGGHIANTI (1972), «Pertinenze francesi nel Cinquecento», Critica d’Arte, p. 3-96: 87-88
H. REQUIN (1889), «Documents inédits sur les peintres, peintres-verriers et enlumineurs d’Avignon au quinzième siècle», Réunion des Sociétés des Beaux-Arts des Départements, 13, p. 118-217
N. REYNAUD (1975), «Un peintre français de la fin du quinzième siècle. Le Maître des prélats bourguignons», en A. CHATELET, N. REYNAUD (eds.), Études d’art français offertes à Charles Sterling, País, p. 151-163
F. ROBIN (1985), La cour d’Anjou-Provence. La vie artístiques sous le regne de René, París
M. ROQUES (1963), Les apports néerlandais dans la peinture du sud-Est de la France : XIVe, XVe et XVIe siècles, Burdeos
D. DE SAINTE-MARTHE (1715) Gallia christiana, t. I, París
S. SANPERE I MIQUEL (1906), Los cuatrocentistas catalanes, t. II, Barcelona
P. SILVA MAROTO (1998), Pedro Berruguete, Salamanca
L. SERRANO (1907), Cartulario del Infantado de Covarrubias. Fuentes para la Historia de Castilla por los PP. Benedictinos de Silos, t. II, Valladolid
Ch. STERLING (1938), La peinture française. Les primitifs, París
Ch. JACQUES [STERLING] (1941), La peinture française. Les peintres du Moyen Âge, París
Ch. STERLING (1964), «Josse Lieferinxe. Peintre provençal», Revue du Louvre et des musées de France, 14, p. 1-22
Ch. STERLING (1973), «Pour Jean Changenet et Juan de Nalda», L’Oeil, p. 217-218
Ch. STERLING (1983), Enguerrand Quarton. Le peintre de la Pietà d’Avignon, París
Ch. STERLING (1990), «Provence», L’Oeil, 425, p. 46-53
Ch. STERLING (2002), «Juan de Borgona et la peinture provençale», Chronique Méridionale, 3, p. 3-10
V. SUBIÑAS RODRIGO (1968), Covarrubias. Historia, arte y monumento, Burgos
D. THIÉBAUT (1994), «Josse Lieferinxe et son influence en Provence : quelques nouvelles propositions», en R. BACOU y P. ROSENBERG (eds.), Homage à Michel Laclotte. Études sur la peinture du Moyen Âge et de la Renaissance, Milán, p. 194-214
D. THIÉBAUT, «Josse Lieferinxe», en D. THIÉBAUT, P. LORENTZ, F.-R. MARTIN, Primitifs français. Découvertes et redécouvertes (catálogo de la exposición), Musée du Louvre, París, 2004, p. 142-153
G. WEISE (1927), Spanische Plastik aus sieben Jahrhunderten, III-1, Reutlingen
M. WENIGER (2011), Sittow, Morros, Juan de Flandes. Drei Maler aus dem Norden am Hof Isabellas von Kastilien, Kiel
J. YARZA LUACES (1987), «Definición y ambigüedad del tardogótico palentino: escultura», en Actas del I Congreso de Historia de Palencia, Valladolid, t. I, p. 45-46
J. YARZA (1993), Los Reyes Católicos. Paisaje artístico de una monarquía, Madrid
R. YZQUIERDO PERRÍN (2008-2009), «Sillerías de coro gótico-mudéjares: de Santa clara de Toro a Santa Clara de Palencia», Abrente, 40-41, p. 113-148