Tortosa, 1434 del decorativisme a la contenció ornamental. Nota sobre uns arcbotants
Article Sidebar
Main Article Content
En aquest article es documenta un canvi de projecte (1434) en la construcció dels arcbotants de la catedral de Tortosa, que passen d’estar fortament ornamentats (sobre les capelles) a mostrar contenció decorativa (sobre la girola). A partir d’aquest fet provat, es proposa la possibilitat que més o menys en el mateix moment es decidís deixar d’ornamentar amb vistoses traceries calades l’espai entre capelles que forma part del doble deambulatori del temple, elements sense funció estructural que només apareixen en els dos primers trams de l’absis.
Article Details
(c) 2026
ALMUNI, Victòria, La catedral de Tortosa als segles del gòtic, Onada, Benicarló, 2007
AMENÓS, Lluïsa, «La reixa renaixentista de la catedral de Tortosa», en Art i cultura. Història de les Terres de l’Ebre, 5, Tarragona, Publicacions de la URV, 2010, p. 242-243
BERNARDI, Philippe, «Quelques éléments de reflexión sur l’élaboration collective des projets architecturaux médiévaux», Livraisons de l’histoire de l’architecture, 41 (2021), p. 1-11
BESERAN, Pere, «L’acabament gòtic del claustre de Ripoll», en Claustrum. Claustre medieval de Santa Maria de Ripoll, Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, Ripoll, 2017
BRACONS, Josep; TERÉS, Rosa, «La catedral de Barcelona», en L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura, 2, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 2002, p. 274-301
CABEZAS, Lino, «Diseño de una de las caras del polígono absidal de la catedral de Tortosa (Tarragona)», en Trazas, muestras y modelos de tradición gótica en la Península Ibérica entre los siglos XIII y XVI, Instituto Juan de Herrera, Madrid, 2019, p. 94-96
CARBONELL, Marià, «Consuetud i canvi en l’arquitectura del Principat de Catalunya a l’entorn de 1400», en Catalunya 1400. El gòtic internacional, MNAC, Barcelona, 2012, p. 95-107
CIRICI, Alexandre, Arquitectura gótica catalana, Lumen, Barcelona, 1968
Clara, Josep; Alarcia, Miquel Àngel, «La reixa de l’altar major de la catedral de Tortosa», D’Art, 14 (1988), p. 181-192
CONEJO, Antoni, «Exordis de les formes flamejants en el gòtic català: un problema irritant», en Catalunya i l’Europa septentrional a l’entorn de 1400. Circulació de mestres, obres i models artístics, Viella, Roma, 2016, p. 197-280
COSTA, Agustí, Análisis del proceso de construcción-deconstrucción de la catedral de Tortosa, tesis doctoral, URV, 2015
DOMENGE, Joan; SUREDA, Marc, «Una o tres naus? Les consultes de 1386 i 1416 sobre la continuació de la catedral de Girona», en Visurar l’arquitectura gòtica: inspeccions, consells i reunions de mestres d’obra (s. XIV-XVIII), Caracol, Palermo, 2017, p. 77-142
FUMANAL, Miquel, «El palau episcopal de Tortosa», en Art i cultura. Història de les Terres de l’Ebre, 5, Edicions de la URV, Tarragona, 2010, p. 72-76
FUMANAL, Miquel; MONTOLÍO, David, «La porta de les Verges», en La memòria daurada. Obradors de Morella, s. XIII-XVI, Fundación Blasco de Alagón, Morella, 2003, p. 290-297
GUILLOUËT, Jean-Marie, Flamboyant Architecture and Medieval Technicality: the Rise of Artistic Consciousness at the End of Middle Ages (ca. 1400-ca. 1530), Turnhout, Brepols, 2019
IBÁÑEZ, Javier, «Con el correr del sol. Isambart, Pedro Jalopa y la renovación del gótico final en la Península Ibérica durante la primera mitad del siglo XV», Biblioteca. Estudio e investigación, 26 (2011), p. 201-226
IBÁÑEZ, Javier; MARTÍN, Jorge, «Maestros de obras en los límites de Aragón, Cataluña y Valencia a lo largo de los siglos XIII, XIV y XV», en “Mestres abtes e sufficients”. Picapedrers del gòtic a la Corona d’Aragó, Caracol, Palermo, 2024, p. 9-44
LLUÍS, Josep, Geometría y diseño medieval en la catedral de Tortosa. La catedral no construida, tesis doctoral, UIC, 2002
LLUÍS, Josep, «Traza y fábrica en el gótico meridional. La catedral de Tortosa (1345-1441)», Goya, 355 (2016), p. 91-107
MATAMOROS, Josep, La catedral de Tortosa, Editorial Católica, Tortosa, 1932
TORRES BALBÁS, Leopoldo, Arquitectura gótica. Ars Hispaniae, VII, Plus Ultra, Madrid, 1956
VALERO, Joan, «Dues mènsules del museu de Mataró, procedents del palau dels Cabrera a Blanes. Reflexions sobre l’escultura en els tallers d’Arnau Bargués», Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 96 (2010), p. 22-34
VIDAL, Jacobo, «Notes sobre la contribució municipal a l’obra de la Seu de Tortosa (ca. 1406-1455)», Recerca, 6 (2002), p. 151-196
VIDAL, Jacobo, Les obres de la ciutat. L’activitat constructiva i urbanística de la Universitat de Tortosa a la Baixa Edat Mitjana, PAMSA, Barcelona, 2008
VIDAL, «Àmplies, belles i aptes: les grans obres de la Tortosa gòtica en época de l’infant Pere», en L’infant Pere d’Aragó i d’Anjou, “molt graciós i savi senyor”, Cossetània, Valls, 2015, p. 239-264
VIDAL, Jacobo, Gènesi i agonies de la catedral de Tortosa, Publicacions i edicions de la UB, Barcelona, 2020
VIDAL, Jacobo, «El pilar 23 de la catedral de Tortosa: algunas observaciones y propuestas», Artigrama, 36 (2021), p. 317-338
VIDAL, Jacobo, «Domingo Prunyonosa i Guillem Saera, mestres a Sant Lluc d’Ulldecona», Recerca, 20 (2024), p. 11-30
VIDAL, Jacobo, «Pere Garçó de Savoia, mestre d’esglésies “de cuius habilitate comunis fama multa enarrat”», en “Mestres abtes e sufficients”. Picapedrers del gòtic a la Corona d’Aragó, Caracol, Palermo, 2024, p. 312-346
YEGUAS, Joan, «Francisco Montermoso: un escultor de Burgos a la Catalunya del segle XVI amb obra a Cervera», Miscel·lània Cerverina, 24 (2020), p. 69-94
ZARAGOZÁ, Arturo, Arquitectura gótica valenciana, Generalitat Valenciana, Valencia, 2004
ZARAGOZÁ, Arturo; GÓMEZ-FERRER, Mercedes, Escultura gótica valenciana, edUPV, Valencia, 2024
Articles més llegits del mateix autor/a
- Jacobo Vidal Franquet, Un curriculum vitae de Martín García de Mendoza dictat per ell mateix , Locus Amoenus: Núm. 10: 2009-2010