Les dificultats de l’hispanisme en l’art

La història de l’art a l’Estat espanyol des del segle XIX s’ha format i s’ha desenvolupat amb un gran marge d’autonomia respecte dels altres grans centres intel·lectuals europeus i americans. Aquesta autonomia es va veure augmentada per la guerra civil i la llarga postguerra. Les relacions amb l’estranger en aquella època van ser molt limitades i sovint difícils. Malgrat l’existència d’alguns centres de recerca, com l’Instituto Diego Velázquez del CSIC a Madrid o l’Institut Amatller de Barcelona, la bibliografia estrangera ens arribava amb dificultat i les estades de recerca a l’exterior eren quasi impossibles per als estudiosos. Davant d’aquesta complexa situació, alguns van optar per intentar, per diverses vies voluntaristes, la màxima obertura cap a Europa, mentre que d’altres van accentuar aquest tancament menyspreant les aportacions concretes dels hispanistes i ignorant tots els corrents de renovació metodològica que la disciplina desenvolupava a escala internacional.