L’antiquari i marxant Francesc Guiu i Gabalda (1843-ca. 1914) i el mercat americà

Les aventures i vivències de l’antiquari Francesc Guiu i Gabalda han passat pràcticament desapercebudes fins als nostres dies, malgrat haver capitalitzat una intensa labor com a marxant d’art a finals del segle XIX. El 1890, no només va dur a terme la més rellevant subhasta d’art antic i modern espanyol a Nova York, sinó que també va mantenir unes estretes relacions amb personatges de la noblesa, com la baronessa de Rothschild, els ducs de Santoña i, especialment, el duc de Peñaranda i el duc de Medinaceli, amb els quals va dur a terme un memorable viatge al voltant del món el 1907.

La seva activitat també va anar acompanyada de la polèmica, especialment pel comerç fraudulent de les obres anomenades pseudogòtiques i renaixentistes elaborades per l’hàbil marfilista valencià Francisco Pallás, que van tenir el seu màxim exponent en la denominada Arqueta de Cristòfol Colom. Aquest punt ens portarà a aprofundir en l’esdevenir de les col·leccions espanyoles que es van subhastar a Nova York a finals del segle XIX protagonitzades per Ignacio León i Escosura, José Bensusan, el duc de Dúrcal i el mateix Francesc Guiu, la qual cosa ens permetrà descobrir els secrets i les fabulacions que van tenir lloc en el mercat d’art entre Espanya i els Estats Units, territori propici per a tota mena d’oportunistes, especuladors i intrusos.