Dir adéu a un amic

Els que ens hem fet grans en un poble com Riudoms hem anat teixint una xarxa de relacions entre iguals que comencen molt tendres al pati de l’escola i que a través del pas dels anys es van ramificant i endurint, passen els anys i ja treballem i ens compliquem la vida, i anem compartint moments que queden fixats en el temps. La xarxa tendra esdevé sòlida, resistent, i es fossilitza creant uns murs on, quan hi entrem, ens sentim en espai segur: les colles d’amics. Dins d’aquests murs la mort és llunyana i aliena perquè ens sentim joves. Per això quan el passat 6 d’octubre ens diuen que el Xavi Abella Calvo, l’Abella de la colla, ha mort, no sabem ben bé com agafar-ho, no ens ho creiem i durant hores la notícia no traspua els murs. L’Abella tenia quaranta-dos anys i ha estat el primer de la colla a deixar-nos.