D'Andalusia a Catalunya. Vicenç Zamora Cruz

Fa més de 20 anys un dels meus fills em va dir que, a en Vicenç, li aniria bé tenir una feina complementària a la que ja tenia en el ram del tèxtil. Un dissabte me’l vaig emportar juntament amb algú altre en un muntatge de mobles. Va anar bé. Tant, que ho vam repetir molts altres dissabtes. Tenia
una virtut, que no era altra que pensava..., això va fer que m’estimés més anar amb ell que amb algun altre de l’ofici. D’aquí ve la meva amistat amb
en Vicenç i amb la Fina, la seva dona.