Charles Taylor y Alasdair MacIntyre: sobre la identidad natural.

L’antropologia filosòfica vol donar resposta a dues dimensions de la identitat humana. D’una banda, vol articular els elements ontològics que constitueixen aquella identitat en totes les èpoques i llocs. D’altra banda, vol donar raó de les variacions històriques i culturals de la identitat, és a dir, de les diverses maneres de ser persona o subjecte humà. L’obra de Charles Taylor intenta respondre aquests interrogants.

En consonància amb les investigacions d’autors com Merleau-Ponty, Heidegger i Wittgenstein, entre d’altres, Taylor ofereix una antropologia filosòfica que s’articula amb una fenomenologia de la percepció preobjetiva, una noció expressivista del llenguatge i una recuperació de la noció d’acció que pren en consideració la seva estructura teleològica.

Per a Taylor, com a per Adaslair MacIntyre, una antropologia comprensiva ha de fer atenció no tan sols a allò que ens distingeix dels animals no humans, sinó a allò que ens fa semblants a ells, per tal de donar raó de les transicions mitjançant les quals els membres de la nostra espècie es converteixen en persones o subjectes plenament humans, és a dir, participants d’una dimensió semàntica, definits moral i espiritualment a partir de la nostra orientació constitutiva vers el bé.