La Creativitat lèxica de Josep Maria de Sagarra : el cas de La Divina Comèdia

Aquest estudi tracta dels neologismes encunyats per Josep Maria de Sagarra a
la seva traducció de LaDivinaComèdia deDante, publicada entre 1947 i 1951.
L'article fa un buidatge de La Divina Comèdia traduïda per Sagarra i llista els
mots (un total de 113) que no es troben en els principals diccionaris de la
llengua catalana. De les 113 paraules que no figuren en els diccionaris, s'argumenta
que 96 són neologismes encunyats per Sagarra en la seva traducció. La
resta de paraules fins arribar a 113 són o bé variants ortogràfiques o bé mots
que, tot i no figurar en els diccionaris, han estat usats prèviament per altres
escriptors. L'article classifica els neologismes de Sagarra segons els processos
de formació dels mots, bàsicament la composició i la derivació. Dins la derivació
destaca la sufixació, un procés del qual es dóna la casuística detallada
aplegant els fenòmens en diferents subgrups. A més, es quantifica la freqüència
d'ús de cadascun dels mecanismes de creació de neologismes. A les conclusions
s'apunten dos possibles motius de la creativitat lèxica de Sagarra.