Les construccions coordinades en català: classificació actual i propostes de treball

Article Sidebar

PDF

Main Article Content

Isabel Crespí
Universitat de les Illes Balears
https://orcid.org/0000-0001-6625-3666

Aquest article ofereix una descripció panoràmica de les construccions coordinades que existeixen en català. La descripció posa el focus en el posicionament de la Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (GIEC 2016) en relació amb la classificació d’aquestes construccions. El buidatge de les consideracions fetes a la GIEC es complementa amb explicacions teòriques i s’acompanya, al final, de diverses propostes de treball per a l’aula de batxillerat.


 

Paraules clau
oració coordinada, català, classificació, descripció, didàctica, reflexió lingüística

Article Details

Com citar
Crespí, Isabel. «Les construccions coordinades en català: classificació actual i propostes de treball». Llengua i literatura, 2025, núm. 35, p. 107-29, https://raco.cat/index.php/LlenguaLiteratura/article/view/435772.
Drets

(c) Llengua & Literatura, 2024

Biografia de l'autor/a

Isabel Crespí, Universitat de les Illes Balears

Isabel Crespí és lingüista i professora ajudant doctora al Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears (UIB). També és membre del Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears (GRESIB) i col·laboradora externa del Centre for Catalan Studies de la Universitat Queen Mary de Londres. Les seves línies de recerca se centren en la sintaxi teòrica i la interfície lèxic-sintaxi. Li interessa l’aproximació a la sintaxi des de la perspectiva neoconstruccionista i, concretament, les propostes desenvolupades en el marc de la nanosintaxi. Ha analitzat l'estructura eventiva i argumental de les construccions passives en català i en altres llengües romàniques i actualment revisa el comportament dels verbs 'ser' i 'estar' en català. D'altra banda, també fa recerca sobre l'ensenyament i aprenentatge de la llengua com a L1 i com a llengua addicional, i sobre l'elaboració de material didàctic per a l'ensenyament de la gramàtica. En aquest sentit, ha participat en la creació d'unitats de llibres de text per a l'ensenyament de la llengua catalana per a editorials com Cruïlla i Edebé.

Referències

BOSQUE (2018): Ignacio Bosque, «Qué debemos cambiar en la enseñanza de la gramática.» ReGroc: revista de gramática orientada a las competencias, vol. 1, n. 1, pp. 11-36.

BOSQUE I GALLEGO (2016): «La aplicación de la gramática en el aula. Recursos didácticos clásicos y modernos para la enseñanza de la gramática.» RLA. Revista de Lingüística Teórica y Aplicada Concepción, 54 (2), 63-83.

CRESPÍ I LLOP (2021): Isabel Crespí i Ares Llop, «Les nocions de temps i aspecte en els llibres de secundària: anàlisi i propostes.» Bellaterra Journal of Teaching and Learning Language and Literature, vol. 14, n. 1, Feb-Mar 2021, e1026.

CRESPÍ I LLOP (2023): Isabel Crespí i Ares Llop, «L’aspecte lèxic a la carta. Una seqüència per al treball de la riquesa verbal en la producció de textos descriptius.» ReGroc: revista de gramática orientada a las competencias, vol. 6, n. 1, pp. 115-143.

DIK, (1978): Simon C. Dik, Functional grammar, Amsterdam: North-Holland Publishing Company, «North-Holland Linguistic Series», 37.

FABRA (1956): Pompeu Fabra, Gramàtica catalana. Barcelona: Teide.

GIEC (2016) = INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS, Gramàtica de la llengua catalana, Barcelona: IEC.

GUTIÉRREZ ORDÓÑEZ (2000): Salvador Gutiérrez Ordóñez, Temas, remas, focos, tópicos y comentarios, Madrid: Arco Libros.

GUTIÉRREZ RODRÍGUEZ (2018): Edita Gutiérrez Rodríguez, «El laberinto de la terminología lingüística», ReGroc: revista de gramática orientada a las competencias, vol. 1, pp. 203-235.

HERNANZ I BRUCART (1987): Maria Lluïsa Hernanz i Josep Maria Brucart, «El orden básico de palabras en la oración y sus modificaciones», dins La sintaxis. 1. Principios teóricos. La oración simple, M.L. Hernanz i J.M. Brucart (eds.), Barcelona: Crítica.

NGLE (2009) = REAL ACADEMIA ESPAÑOLA, Nueva gramática de la lengua española, Madrid: Espasa.

ZUBIZARRETA (1999): María Luisa Zubizarreta, «Las funciones informativas: tema y foco», dins Gramática descriptiva de la lengua española, vol. 3, I. Bosque i V. Demonte (eds.), Madrid: Espasa.