L’acusatiu preposicional en català: història, controvèrsia i ús

Aquest article se centra en l’estudi de l’acusatiu preposicional, això és, el fenomen consistent a introduir determinats complements directes amb la preposició a. Emmarquem el fenomen en el context lingüístic general, i romànic en particular, i ens referim, centrant-nos ja en el cas català, a les visions descriptives i prescriptives que se n’han tingut. També mostrem com els estudis de corpus diacrònics a gran escala ens permeten obtenir una imatge molt detallada de quan i en quina proporció començà a sorgir el fenomen en la nostra llengua, i de quin fou el paper de la influència forana de l’espanyol. Finalment, avancem breument alguns dels resultats d’un macroestudi dialectal pioner, elaborat amb més de 400 catalanoparlants nadius de tots els dialectes catalans, que ens permet constatar que, amb l’única excepció del rossellonès, l’acusatiu preposicional és un fenomen estès i comú en tot el territori lingüístic, això és, en català central, nord-occidental, valencià, balear, i alguerès, en diferents graus.