Històries de vida lingüística: Europa Central, Nord- Amèrica i Catalunya

En primer lloc es presenten tant la definició de les històries de vida com alguns precedents rellevants en aquest tipus de recerca qualitativa, des de sant Agustí fins a l’actualitat passant per William I. Thomas i Florian Znaniecki, Martí de Riquer, el Marc europeu comú de referència per a les llengües, el grup GELA, i el grup PLURAL, Carles Feixa i Joan Carles Mèlich. Totes aquestes recerques i propostes ajuden a entendre l’ontogènesi i la filogènesi de les competències, les ideologies i els usos lingüístics, és a dir, llur evolució al llarg d’una vida i al llarg de diferents generacions. En el nucli de l’article es comparen les històries de vida lingüística a l’Europa central, Amèrica del Nord i Catalunya a partir d’una selecció de fragments de vint-i-vuit obres, sobretot literàries, que exemplifiquen respectivament la vitalitat plurilingüe de l’Europa central, l’anglicització dels immigrants que arriben a l’Amèrica del Nord i les contradiccions sociolingüístiques de Catalunya. A Catalunya apareixen tant mostres de nativització profunda del castellà en sectors populars i en les classes altes, com mostres de lleialtat envers la llengua catalana.