Els plurals escarits en posició d’objecte: un estudi comparatiu del català i el rus

L’objectiu d’aquest article és analitzar la distribució i les possibles interpretacions dels nominals plurals escarits en posició de l’objecte en català, com a llengua amb un sistema d’articles. Aquestes interpretacions es compararan amb les del rus, com a llengua sense articles, per tal de contribuir a la visió interlingüística d’aquest fenomen. Proposo que en català la restricció de l’aparició dels nominals plurals escarits com a arguments interns pot dependre del grau d’agentivitat que expressa el verb. Suggereixo que la interpretació dels nominals escarits està relacionada amb el tipus de l’oració en què apareixen: no-caracteritzant (episòdica o habitual) o caracteritzant. En el primer cas, els nominals plurals escarits tenen una lectura existencial, mentre que en el segon cas són no-referencials, similars als nominals pseudoincorporats. Pel que fa al rus, la distribució dels nominals escarits no està restringida. Les interpretacions són les mateixes que en català i depenen dels mateixos factors, però els nominals plurals escarits també poden tenir una lectura definida i genèrica, que depèn del context discursiu i del tipus de verb que selecciona aquests nominals com a objectes.