Sobre la noció de mimesi en l'aposta política i metodologica de Luce Irigaray

A l' entramat filosofic, psicoanalític i lingüístic del projecte de Luce Irigaray la noció de mimesi guarda un lloc fonamental. Exhibit per l' autora com a recurs metodologic de recerca i coma praxi política, és una estrategia que pretén dislocar l' ordre discursiu que sosté la nostra cultura occidental, eminentment falogocentrica i patriarcal. Aquest antídot contra la uniformitat i la lógica original-copia que regeix la nostra tradició és desplegat a la seva obra en virtut de tres dimensions (Schor, 1993): la mascarada, la mimesi astuta i la reapropiació gojosa o diferencia positiva. En aquest text, i articulant aquests tres sentits, m'interessa trn;:ar la cartografia d'aquesta noció en virtut d' alguns moments del projecte irigaria, atenent els seus aspectes genealogics, etics i polítics. L' aposta d'Irigaray pe! sentit transformador i creatiu del recurs de la mimesi, en contraposició al sentit d'imitació especular que travessa la nostra tradició d'un sol subjecte, reflecteix la tasca doble de la seva comesa: la crítica profunda a les bases de la tradició del pensament occidental i la necessitat de generar les condicions per transformar tota una cultura.