Glitch y arte digital en la esfera virtual: hibridez y desestabilización de la identidad como potencia creativa

Article Sidebar

Accés (Castellano)

Main Article Content

Pascuala Rengifo Pistono
Investigadora independiente
https://orcid.org/0009-0009-8094-5509
Aquest text presenta una exploració de la relació entre tecnologia i cos, on ambdós conceptes s’inscriuen a través de codis i significats per representar-se tant en l’entorn físic com virtual. A través de nocions posthumanistes, l’estudi busca reconèixer la imperfecció de l’ésser humà i la seva relació indissoluble amb la tecnologia. L’objectiu del projecte és qüestionar una visió tradicional deshumanitzadora de la tecnologia que es transmet a través d’algunes corrents de les ciències socials i dels estudis culturals, tot revelant noves identitats en xarxa i la seva manifestació cultural en pràctiques artístiques pròpies del món en línia. La recerca se centra en el feminisme glitch, entès com la multiplicitat de veus que emergeixen des de l’error, i destaca la narrativa digital com una crida a l’organització i a la interpel·lació a la tradició dels estudis culturals, per tal d’articular analíticament la virtualització ineludible i cada vegada més omnicomprensiva de la realitat digital. L’anàlisi inclou les obres de tres artistes xilenes: Carolina Ovando, amb Autoscopia Virtual (2022); Valeria Hofmann, amb Alien 0089 (2023); i Ramonx Estrella, amb An Go Loves You Deeply (2020). Aquests exemples, entre d’altres, mostren com l’art digital actua com una eina política que desafia les categories normatives de gènere que coneixem i aprofita les oportunitats creatives que sorgeixen de les falles del sistema.
Paraules clau
glitch, codi, art digital, posthumanisme, esfera pública, cíborg, espai virtual

Article Details

Com citar
Rengifo Pistono, Pascuala. «Glitch y arte digital en la esfera virtual: hibridez y desestabilización de la identidad como potencia creativa». Lectora: revista de dones i textualitat, 2025, núm. 31, p. 289-11, doi:10.1344/Lectora2025.31.15.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.

(c) Pascuala Rengifo Pistono, 2025


Drets d'autor

Els autors i les autores conserven els drets d’autoria i atorguen a Lectora: revista de dones i textualitat el dret exclusiu de difusió, durant un any des de la publicació a la revista, a partir del qual l’obra serà disponible simultàniament sota una Llicència de Reconeixement-NoComercial- SenseObraDerivada de Creative Commons que, si no si indica el contari, permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista. Els autors i autores són lliures de fer acords contractualsaddicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista, un cop transcorregut un any des de la seva aparició. S’encoratja els autors i autores a reproduir la seva obra en línia (en repositoris institucionals, temàtics o a la seva pàgina web, per exemple) passat el període de difusió en exclusivitat a la revista, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
Referències

Afanador, Tatiana (2021), La metáfora cyborg: órganos artificiales y encrucijadas, Tesis doctoral, Universitat de Barcelona. https://hdl.handle.net/2445/184307

Ahmed, Sara (2015), La política cultural de las emociones, Ciudad de México, Universidad Autónoma de México.

Apprich, Clemens, et al. (2018), Pattern Discrimination, Minneapolis, University of Minnesota Press.

Barranha, Helena y Joana Simöes Henriques (eds.) (2021), Art, Museums and Digital Cultures – Rethinking Change, Institute of Art and History, Universidade Nova de Lisboa. DOI: 10.34619/hwfg-s9yy.

Barlow, John Perry (1996), “A Declaration of the Independence of Cyberspace”, Electronic Frontier Foundation. https://doi.org/10.37514/RNT-J.1996.3.6.21

Benedikt, Michael (ed.) (1991), Cyberspace: First Steps, Cambridge, MA, MIT Press.

Boellstorff, Tom (2008), Coming of Age in Second Life: An Anthropologist Explores the Virtually Human, Princeton, Princeton UP.

Braidotti, Rosi (2015), Lo poshumano, Barcelona, Gedisa.

Butler, Judith (2007), El género en disputa. El feminismo y la subversión de la identidad, Barcelona, Paidós.

Cárdenas, Micha, et al. (2009), “Becoming Dragon: a mixed reality durational performance in Second Life”, Proceedings. The Engineering Reality of Virtual Reality, 3. https://doi.org/10.1117/12.806260

Chun, Wendy Hui Kyong (2005), Control and Freedom: Power and Paranoia in the Age of Fiber Optics, Cambridge, MA, MIT Press. https://doi.org/10.7551/mitpress/2150.001.0001

Coilabs (2022), “Web3 community discourses from creators in Chile”. https://medium.com/@coilabs/web3-community-discourses-from-creators-in-chile-9377f145895

Couldry, Nick y Ulises Mejías (2019), “Colonialismo de datos: repensando la relación de los datos masivos con el sujeto contemporáneo”, Virtualis, 10: 78-97.

Cunningham, Stuart, David Craig y Jon Silver (2021), Creator Culture: An Introduction to Global Social Media Entertainment. Nueva York, NYU Press. https://doi.org/10.18574/nyu/9781479890118.001.0001

Deleuze, Gilles y Félix Guattari (1994), Mil mesetas: Capitalismo y esquizofrenia, Valencia, Pre-textos.

Habermas, Jürgen (1989), Historia y crítica de la opinión pública: La transformación estructural de la vida pública, Barcelona, Gustavo Gili.

Haraway, Donna (1995), “Manifiesto para cíborgs: ciencia, tecnología y feminismo socialista a finales del siglo XX”, Ciencia, cyborgs y mujeres: la reinvención de la naturaleza, C. Fernández y M. Ortega (eds.), Madrid, Cátedra: 263–327.

Hayles, Katherine (1999), How We Became Posthuman. Virtual Bodies in Cybernetics, Literature, and Informatics, Chicago, The University of Chicago Press. https://doi.org/10.7208/chicago/9780226321394.001.0001

Hindman, Douglas, (1996), “The Virtual Community: Homesteading on the Electronic Frontier”, Journal of Applied Communications, 80. https://doi.org/10.4148/1051-0834.1358

Karatzogianni, Athina y Adi Kuntsman (2012), Digital Cultures and the Politics of Emotion, Feelings, Affects and Technological Change, Londres, Palgrave Macmillan. https://doi.org/10.1057/9780230391345

Kwet, Michael (2019), “Digital Colonialism: US Empire and the New Imperialism in the Global South”, Race & Class, 60 (4): 3-26. https://doi.org/10.1177/0306396818823172

Medina Amores, María y Miguel Ángel Medina (2022), “El arte NFT y su irrupción en el mercado del arte”, Boletín de Arte, 43: 207-220. https://doi.org/10.24310/BoLArte.2022.vi43.14377

Menkman, Rosa (2011), The Glitch Moment(um), Amsterdam, Institute of Network Cultures.

Pingle Studio (2023), “What are glitches in gaming?”, Pingle Studio. https://pinglestudio.com/knowledge-base/what-are-glitches-in-gaming

Ponzanesi, Sandra (2020), “Digital Diasporas: Postcoloniality, Media and Affect”, Interventions: International Journal of Postcolonial Studies, 22 (8): 977-93. https://doi.org/10.1080/1369801X.2020.1718537

Prada, Juan Martín (2023), Teoría del arte y cultura digital, Madrid, Ediciones Akal.

Rogoff, Irit (2006), “Smuggling—An Embodied Criticality”, European Institute for Progressive Cultural Policies, 2: 1-7.

Russell, Legacy (2020), Glitch Feminism: A Manifesto, Londres, Verso.

Santana, Nina y Octavio Díaz Santana (2020), Género, gamers y videojuegos, una aproximación desde el enfoque de género al consumo de videojuegos y la situa-ción de las jugadoras en el sector, Cátedras Telefónica, Universidad de Las Pal-mas de Gran Canaria. www.ulpgc.es/sites/default/files/ArchivosULPGC/noticia/2020/Ene/estudio._genero_gamers_y_videojuegos_1.pdf

Suchman, Lucy (2011), “Anthropological Relocations and the Limits of Design”, Annual Review of Anthropology, 40: 1–18. https://doi.org/10.1146/annurev.anthro.041608.105640

Stake, Robert, (2010), Qualitative Research: Studying How Things Work, Nueva York, Guilford Press.

Stone, Sandy (2020), La guerra de deseo y tecnología (y otras historias de sexo, muerte y máquinas), Barcelona, Holobionte Ediciones.

Suler, John (2004). The Online Disinhibition Effect, CyberPsychology & Behavior, 7 (3), 321-6. https://doi.org/10.1089/1094931041291295

Wark, McKenzie (2004), A Hacker Manifesto, Cambridge, MA, Harvard UP. https://doi.org/10.4159/9780674044845

Williams, Patrick (2021), Beyond the Binary: Digital Voices and Transhumanist Expression in Sophie’s Oil of Every Pearl’s Un-Insides, USA, Amherst College.

Zafra, Remedios (2013), “Habitares reversibles (de la mujer, el arte e Internet)”, Revista Corónica. https://ensayo.revistacoronica.com/2013/08/remedios-zafra-habitares-reversibles-de.html

Zafra, Remedios (2005), Netianas: n(h)acer mujer en internet, Madrid, Ediciones Lengua de Trapo.

Zuboff, Shoshanna (2019), The Age of Surveillance Capitalism: The Fight for a Human Future at the New Frontier of Power, Nueva York, Public Affairs.