La personalità femminile nell’astrologia tolemaica: una comparazione col "Giambo contro le donne" di Semonide di Amorgo

Article Sidebar

Accés (Italiano)

Main Article Content

Nicholas Sperzagni
Universitat de Barcelona
https://orcid.org/0009-0006-0725-6035

Als Tetrabiblos de Claudi Ptolemeu es descriuen les característiques psicològiques de dones i homes en funció de les configuracions astrals en el moment del naixement. Es perfila així indirectament un ethos femení, una mena d’estereotip de les diferents personalitats de les dones: treballadora, econòmica, encantadora, devota, de vegades enutjada, canviant, tonta. A partir de Semònides d'Amorgos, arribant a Xenofont, Aristòtil, Plutarc i finalment Ptolomeu, els antics van utilitzar una suposada tendència natural del caràcter femení per justificar la marginalitat de les dones a la societat antiga.

Paraules clau
astrologia, Claudi Ptolemeu, Semònides d'Amorgo, gènere, ethos femení

Article Details

Com citar
Sperzagni, Nicholas. «La personalità femminile nell’astrologia tolemaica: una comparazione col “Giambo contro le donne” di Semonide di Amorgo». Lectora: revista de dones i textualitat, 2025, núm. 31, p. 313-28, doi:10.1344/Lectora2025.31.16.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.

(c) Nicholas Sperzagni, 2025


Drets d'autor

Els autors i les autores conserven els drets d’autoria i atorguen a Lectora: revista de dones i textualitat el dret exclusiu de difusió, durant un any des de la publicació a la revista, a partir del qual l’obra serà disponible simultàniament sota una Llicència de Reconeixement-NoComercial- SenseObraDerivada de Creative Commons que, si no si indica el contari, permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista. Els autors i autores són lliures de fer acords contractualsaddicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista, un cop transcorregut un any des de la seva aparició. S’encoratja els autors i autores a reproduir la seva obra en línia (en repositoris institucionals, temàtics o a la seva pàgina web, per exemple) passat el període de difusió en exclusivitat a la revista, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
Referències

Aujac, Germaine (1993), Claude Ptolémée, astronome, astrologue, géographe, connaissance et représentation du monde habité, Paris, Editions du CTHS.

Bezza, Giuseppe (1990), Commento al primo libro della Tetrabiblos di Claudio Tolemeo, Milano, Nuovi Orizzonti.

Borghi, Rachele (2023), Astri amari: per un’astrologia transfemminista, Firenze, effequ.

Buffière, Félix (1980), Eros adolescent. La péderastie dans la Grèce antique, Paris, Les Belles Lettres.

Campese, Silvia, Paola Manuli e Giulia Sissa (1983), Madre materia. Sociologia e biologia della donna greca, Torino, Boringhieri.

Cantarella, Eva (1995), Secondo natura. La bisessualità nel mondo antico, Roma, Biblioteca Universale Rizzoli.

Cantarella, Eva (2013), L’ambiguo malanno. Condizione e immagine della donna nell’antichità greca e romana, Milano 20134 (19811), Biblioteca Universale Rizzoli.

Deriu, Morena (2023a), “Conservative and innovative trends concerning pederasty in the Amores ascribed to Lucian (with a look at Roman law on castration and Lucian’s satire)”, Resisting and justifying changes II. Testifying and legitimizing innovation in Indian and Ancient Greek culture, E. Poddighe e T. Pontillo (eds.), Pisa, Pisa UP: 351-71.

Deriu, Morena (2023b), “Defending ‘the more awkward cause’ (Am. 52): women in Amores, Lucian and schools of rhetoric”, Lucianea et Pseudo-Lucianea. Studies of pseudepigrapha of Lucian and works by Lucian sometimes considered spurious, F. Mestre, P. Gómez e C. Tolsa (eds.), Barcelona, Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona: 203-26.

Dodds, Eric (2021), I Greci e l’irrazionale, trad. it. Milano 20218, Biblioteca Universale Rizzoli (Firenze 19591, ed. or. Berkeley-Los Angeles 1951).

Feraboli, Simonetta (1998), Le previsioni astrologiche: Claudio Tolemeo, Milano 19984, Fondazione Lorenzo Valla (Milano 19851).

Gleason, M. (1990), “The semiotics of gender: physiognomy and self-fashioning in the second century C.E.”, Before Sexuality: The Construction of Erotic Experience in the Greek World, David M. Halperin, John Winkler e Froma Zeitlin (ed.), Princeton, N.J., Princeton UP: 389-415. https://doi.org/10.1515/9780691221335-016

Hübner, Wolfgang (2014), “Gender in Ptolemy’s Apotelesmatica”, ΜΗΝΗ, 14: 147-66.

Lévi-Strauss, Claude (1962), Pensée. La pensée sauvage, Paris, Plon-Julliard.

Loraux, Nicole (1981), Les enfants d’Athéna. Idées athéniennes sur la citoyenneté et la division des sexes, Paris, Seuil.

Macías Villalobos, Cristóbal (2006), “La homosexualidad y las conductas sexuales pervertidas desde la perspectiva de la astrología antigua”, Minerva, 19: 215-46.

Martin, J. (1993), “La famiglia come cornice per i rapporti tra i sessi”, Maschile/Femminile. Genere e ruoli nelle culture antiche, Maurizio Bettini (ed.), Bari, Laterza: 75-100.

Martos Montiel, Juan Francisco (2015), “Sexo y género en los textos astrológicos de la antigüedad grecolatina”, Europa Renascens. La cultura clásica en Andalucía y su proyección europea, Cristóbal Macías Villalobos, José María Maestre Maestre e Juan Francisco Martos Montiel (eds.), Zaragoza, Pórtico: 314-26. https://doi.org/10.24310/mhnh.17.2017.15793

Martos Montiel, Juan Francisco (2017), “La homosexualidad femenina en los textos astrológicos de la Antigüedad: El ‘Carmen Astrologicum’ de Doroteo de Sidón”, MHNH, 17: 167-82. https://doi.org/10.24310/mhnh.17.2017.15793

Neri, Camillo (2011), Lirici greci. Età arcaica e classica, Roma, Carocci.

Percy, William Armstrong III (1996), Pederasty and Pedagogy in Archaic Greece, Urbana-Chicago, University of Illinois Press.

Pérez Sedeño, Eulalia (1994), “Masculino y femenino en la cosmología de Ptolomeo”, Conceptualización de lo femenino en la filosofía antigua, Eulalia Pérez Sedeño (ed.), Madrid, Siglo XXI de España: 91-111.

Radice, Roberto-Gargiulo, Tristano (2014), Aristotele. Politica, Milano, Fondazione Lorenzo Valla.

Roscalla, Fabio (1991), Senofonte. Economico, intr. e trad. di F. R., con un saggio di D. Lanza, Milano, Biblioteca Universale Rizzoli.

Sissa, Giulia (1983), “Il corpo della donna. Lineamenti di una ginecologia filosofica”, Madre materia. Sociologia e biologia della donna greca, Silvia Campese-Paola Manuli-Giulia Sissa (eds.), Torino, Boringhieri: 83-145.

Snell, Bruno (1960), The Discovery of the Mind. The Greek Origins of European Thought, trad. ing. New York, Harper. [1946].

Vattuone, Riccardo (2004), Il mostro e il sapiente. Studi sull’erotica greca, Bologna, Pàtron.

Warren, Lunette (2022), Like a Captive Bird. Gender and Virtue in Plutarch, Ann Arbor, Lever Press. https://doi.org/10.1353/book.112349