El adulterio como síntoma: narrativas de la histeria en las novelas decimonónicas
Article Sidebar
Main Article Content
La histèria, eliminada dels manuals psiquiàtrics i tradicionalment un misteri per als experts, ha evolucionat fins a ser entesa com una manifestació d’emocionalitat i sexualitat femenines excessives. Figures com Freud la van reorientar cap a la salut mental, afegint-li dimensions psicològiques i allunyant-la del misticisme. Aquest article proposa una revisió de la histèria en les novel·les d’adulteri de la segona meitat del segle XIX per destacar com la literatura ha reflectit i perpetuat l’estigma d’aquesta malaltia en les dones, utilitzant com a exemples les protagonistes de La Regenta, Vilaniu, El primo Basílio, Cécile i Effi Briest. Amb un marc teòric extret de la crítica literària feminista i de la literatura comparada, s’han analitzat les tensions socials de l’època tal com es materialitzen en la simptomatologia histèrica i en la sexualitat femenina.
Article Details

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
(c) Diana Nastasescu, 2024