¿Es poesía o es una tabla de surf? Notas autoetnográficas sobre la poesía como una herramienta de cuidado

Article Sidebar

Accés (Castellano)

Main Article Content

Isabel Alonso-Breto
Universitat de Barcelona

Tenint en compte diferents línies de recerca sobre el valor terapèutic de la creació poètica, en aquest text de caràcter autoetnogràfic comparteixo algunes reflexions sobre els diversos modes en què la poesia va contribuir al meu benestar emocional i, en conseqüència, físic, durant els mesos en què em vaig sotmetre a un tractament de quimioteràpia i mastectomia, i els canvis que van tenir lloc en la meva activitat professional a partir d'aquest període. Puntuat amb reflexions teòriques que pertanyen a les Humanitats Médiques i altres àrees com ara l’ètica de la cura o la metodologia anomenada poetic inquiry, el text revisa quatre modes de relació amb el fet poètic que s'han vist potenciats des de llavors: la traducció, l'escriptura, la recerca i la docència.

Paraules clau
poesia i malaltia, creació poètica i cura, ètica de la cura, malaltia i creació, autoetnografia

Article Details

Com citar
Alonso-Breto, Isabel. «¿Es poesía o es una tabla de surf? Notas autoetnográficas sobre la poesía como una herramienta de cuidado». Lectora: revista de dones i textualitat, 2024, núm. 30, p. 375-9, doi:10.1344/Lectora2024.30.29.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.

(c) Isabel Alonso-Breto, 2024


Drets d'autor

Els autors i les autores conserven els drets d’autoria i atorguen a Lectora: revista de dones i textualitat el dret exclusiu de difusió, durant un any des de la publicació a la revista, a partir del qual l’obra serà disponible simultàniament sota una Llicència de Reconeixement-NoComercial- SenseObraDerivada de Creative Commons que, si no si indica el contari, permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista. Els autors i autores són lliures de fer acords contractualsaddicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista, un cop transcorregut un any des de la seva aparició. S’encoratja els autors i autores a reproduir la seva obra en línia (en repositoris institucionals, temàtics o a la seva pàgina web, per exemple) passat el període de difusió en exclusivitat a la revista, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).