Distopia, futurisme i mecanització a Mosko-Strom de Rosa Arciniega
Article Sidebar
Main Article Content
El següent article es proposa realitzar una lectura d’una de les novel·les més representatives de Rosa Arciniega durant la seva estada a Espanya de 1928 a 1936, Mosko-Strom. El torbellino de las grandes metrópolis (1933). Mitjantçant una anàlisi de l’obra es reflexionarà sobre la posició crítica que desenvolupa l’autora respecte al procés de mecanització que experimenta occident durant les primeres dècades del segle XX i on el futurisme, com a ideologia, hi juga un paper fonamental. Per realitzar aquesta crítica, Arciniega el·labora una distopia en la que presenta eles efectes negatius d’aquesta mecanització. La part més interessant del text és que no només fa referència a aquest estat negatiu de les coses, sino que també planteja una sol·lucions als problemes que exposa. En aquest sentit, Mosko- Strom es constitueix en una novel·la de tesis.
Article Details
(c) Lectora: revista de dones i textualitat, 2022
Drets d'autor
Els autors i les autores conserven els drets d’autoria i atorguen a Lectora: revista de dones i textualitat el dret exclusiu de difusió, durant un any des de la publicació a la revista, a partir del qual l’obra serà disponible simultàniament sota una Llicència de Reconeixement-NoComercial- SenseObraDerivada de Creative Commons que, si no si indica el contari, permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista. Els autors i autores són lliures de fer acords contractualsaddicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista, un cop transcorregut un any des de la seva aparició. S’encoratja els autors i autores a reproduir la seva obra en línia (en repositoris institucionals, temàtics o a la seva pàgina web, per exemple) passat el període de difusió en exclusivitat a la revista, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).Richard Angelo Leonardo-Loayza, Universidad Peruana de Ciencias Aplicadas
Doctor en Literatura Peruana y Latinoamericana de la Universidad Nacional Mayor de San Marcos. Magister en Estudios Culturales de la Pontificia Universidad Católica del Perú. Magister en Literatura Peruana y Latinoamericana de la Universidad Nacional Mayor de San Marcos. Diplomado en Estudios de Género por la Pontificia Universidad Católica del Perú. Licenciado en Literatura por la Universidad Nacional de San Agustín (Arequipa). Fundador y director del Grupo de Estudios Literarios Latinoamericanos “Antonio Candido” (GELLAC). Coordinador del Grupo de Investigación de Literatura, género y cultura (LIGECU) de la Facultad de Letras y Ciencias Humanas de la UNMSM. Es profesor del Departamento de Literatura de la Universidad Nacional Mayor de San Marcos, del Departamento de Literatura de la Universidad Nacional Federico Villarreal y del Área de Humanidades de la Universidad de Ciencias Aplicadas (UPC). Es autor de La letra, la imagen y el cuerpo. Ensayos sobre literatura, cine y performance (2012) y El cuerpo mirado. La narrativa afroperuana en el siglo XX (2016, 2017). Editor de Poéticas sobre lo negro: literatura y otros discursos sobre lo afroperuano en el siglo XX (2013), Palabra de negro. 9 asedios a la narrativa afrolatinoamericana (2015) y Sobre la piel. Asedios a la literatura afrolatinoamericana (2019). Investigador RENACYT (Grupo María Rostworowski - Nivel I) CÓDIGO RENACYT: P0019388. Consejo Nacional de Ciencia y Tecnología e Innovación Tecnológica: Lima, PE