La recuperació de la tradició femenina de la novel·la policíaca clàssica en l'obra criminal de Teresa Solana

Article Sidebar

PDF

Main Article Content

Stewart King
Aquest article explora la recuperació de la tradició femenina de la novel·la policíaca clàssica en tres novel·les criminals de l'autora catalana Teresa Solana: Un crim imperfecte (2006), Drecera al paradís (2007) i L'hora zen. Un crim refinat (2011). En prendre com a punt de partida la reinterpretació de l'obra de Christie, Sayers i altres escriptores de la novel·la policíaca clàssica que les crítiques feministes han portat a terme els últims anys, l'article manté que Solana recupera i reivindica la tradició femenina per fer una crítica política i cultural de la societat barcelonina contemporània. A més a més, l'obra de Solana fa possible una nova lectura i una nova apreciació d’aquest subgènere tradicionalment menyspreat pels escriptors i crítics masculins.
Paraules clau
Teresa Solana, novel·la criminal catalana, Barcelona, la ciutat en la literatura, teatralització, simulacre, novel·la policíaca clàssica, crítica feminista, Agatha Christie, Alison Light, Susan Rowland

Article Details

Com citar
King, Stewart. “La recuperació de la tradició femenina de la novel·la policíaca clàssica en l’obra criminal de Teresa Solana”. Lectora: revista de dones i textualitat, no. 21, pp. 31-44, https://raco.cat/index.php/Lectora/article/view/302798.
Drets

Drets d'autor

Els autors i les autores conserven els drets d’autoria i atorguen a Lectora: revista de dones i textualitat el dret exclusiu de difusió, durant un any des de la publicació a la revista, a partir del qual l’obra serà disponible simultàniament sota una Llicència de Reconeixement-NoComercial- SenseObraDerivada de Creative Commons que, si no si indica el contari, permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista. Els autors i autores són lliures de fer acords contractualsaddicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista, un cop transcorregut un any des de la seva aparició. S’encoratja els autors i autores a reproduir la seva obra en línia (en repositoris institucionals, temàtics o a la seva pàgina web, per exemple) passat el període de difusió en exclusivitat a la revista, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).