Flora Tristan: De la nécessité de faire bon accueil aux femmes étrangères

Article Sidebar

PDF

Main Article Content

Martine Reid
Dans son traité De la nécessité de faire bon accueil aux femmes étrangères (1835), Flora Tristan (1803-1844), l’écrivaine française qui adopte l’état psychologique d’une étrangère dans son propre pays, traite de la situation des femmes “étrangères” qui voyagent seules en France et/ou commencent une nouvelle vie dans le pays, en particulier à Paris. Politiquement engagée auprès des plus défavorisés à partir du socialisme, Tristan propose la création d’une association pour ces femmes. En assimilant les deux groupes d'"étrangères” (nationales et non nationales), car elle pense que le même type d’accueil doit être fourni à toutes, Tristan préconise l’aide à la voisine nécessiteuse, voisine qui est à la fois un sujet national ou un sujet en transit, une femme sans-papiers ou une réfugiée.
Paraules clau
Flora Tristan, De la nécessité de faire bon accueil aux femmes étrangères, littérature et immigration, littérature et socialisme, femmes voyageurs au XIX siècle

Article Details

Com citar
Reid, Martine. “Flora Tristan: De la nécessité de faire bon accueil aux femmes étrangères”. Lectora: revista de dones i textualitat, no. 20, pp. 107-1, https://raco.cat/index.php/Lectora/article/view/288386.
Drets

Drets d'autor

Els autors i les autores conserven els drets d’autoria i atorguen a Lectora: revista de dones i textualitat el dret exclusiu de difusió, durant un any des de la publicació a la revista, a partir del qual l’obra serà disponible simultàniament sota una Llicència de Reconeixement-NoComercial- SenseObraDerivada de Creative Commons que, si no si indica el contari, permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista. Els autors i autores són lliures de fer acords contractualsaddicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista, un cop transcorregut un any des de la seva aparició. S’encoratja els autors i autores a reproduir la seva obra en línia (en repositoris institucionals, temàtics o a la seva pàgina web, per exemple) passat el període de difusió en exclusivitat a la revista, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).