Vers un currículum per una educació plurilingüe i intercultural

Barre latérale de l'article

pdf (Català)

Contenu principal de l'article

Artur Noguerol
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura i de les Ciències Socials

En aquest article es mostra la força innovadora de la proposta d’ensenyament de llengües de l’Escola Andorrana (el sistema educatiu oficial d’Andorra) i la seva fonamentació teòrica. Es posa l'accent en la concepció de l’ensenyament centrada en els aprenents i no en els docents, i dintre d’una visió ecològica del que és ensenyar i aprendre. L’ensenyament plurilingüe i intercultural supera les barreres tradicionals que fragmentaven les disciplines i, en conseqüència, es proposen els projectes d’aula com a base per als processos d’aprenentatge. El currículum d’Andorra se situa així en línia amb les propostes més avançades que el Consell d’Europa està realitzant en aquests moments.

Mots-clés
Currículum escolar, educació plurilingüe i intercultural, enfocament plural de l’ensenyament de llengües, projectes d’aula, concepció ecològica /v/ determinista de l’ensenyament, diversitat de llengües, la llengua a través de les àrees

Renseignements sur l'article

Comment citer
Noguerol, Artur. « Vers un currículum per una educació plurilingüe i intercultural ». Langue(s) & Parole : revista de filología francesa y románica, 2017, nᵒ 3, p. 67-88, https://raco.cat/index.php/Langue/article/view/367224.
Références

VAN DEN AKKER, J.; FASOGLIO, D.etMULDERH. du SLO (Institut néerlandais pour l’élaboration de curriculums) Perspectives curriculaires sur l’éducation plurilingüe. Strasbourg,Conseil de l’Europe, 2008. (recuperat el 25 de gener de 2018 de Conseil de l’Europe https://rm.coe.int/16805a1e58).

BEACCO, J-C. et BYRAM, M.,Guide pour l’élaboration des politiques linguistiques éducatives en Europe. De la diversité linguistique a l’éducation plurilingue.Strasbourg,Conseil de l’Europe, 2003-2007(recuperat el 23 de gener de 2018 de https://www.coe.int/t/dg4/linguistic/Guideniveau3FR.asp).

BEACCO, J-C. et al.,Guide pour le développement et la mise en œuvre de curriculums pour une éducation plurilingue et interculturelle. Strasbourg,Conseil de l’Europe, 2016. (recuperat el 23 de gener de 2018 de Conseil de l’Europe https://rm.coe.int/16806ae64a).

BEACCO, J-C. et al., Guide pour l’élaboration des curriculums et pour la formation des enseignants. Les dimensions linguistiques de toutes les matières scolaires.Strasbourg,Conseil de l’Europe, 2016. (recuperat el 23 de gener de 2018 de Conseil de l’Europe https://rm.coe.int/guide-pour-l-elaboration-des-curriculums-et-pour-la-formation-des-ense/16806ae61c).

BERTALANFFY, L.,Teoría general de los sistemas, fundamentos, desarrollo y aplicaciones. México,Fondo de Cultura Económica, 1986.

BONIL, J.; SANMARTÍ, N.; TOMÁS, C.; yPUJOL, R. M.,Un nuevo marco para orientar respuestas a las dinámicas sociales: el paradigma de la complejidad, en Investigación en la Escuela 2004, 53(recuperat el 14 de febrerde 2017 de http://www7.uc.cl/sweduc/educacion/grecia/plano/html/pdfs/lineainvestigacion/EducacionAmbientalIEA/IEA004.pdf).

BOPA,Decret del programa de segona ensenyança, de 28-7-99. Govern d’Andorra, 1999 (recuperat el 25 de gener de 2018).https://www.bopa.ad/bopa/011044/Pagines/19E12.aspx)

CAIRAT VILA, M.T., Plantejament lingüístic de l’Escola Andorrana en Treballs de sociolingüística catalana, 2006, 19: 54-69, 2006.

CAMBRA, M.,Llengües primera, segona i estrangera: una terminologia provisional en Articles: Revista de didàctica de la llengua i de la literatura,1996, 8, 83-96.

CANDELIER, M et al.,CARAP /FREPA Cadre de référence pour les approches plurielles. carap.ecml.at/CARAP/tabid/2332/language/fr-FR/Default.aspx

CAVALLI, M. et al.,L'éducation plurilingue et interculturelle comme projet. Strasbourg: Conseil de l’Europe, 2009

CONSELL D’EUROPA(per a la versió catalana: Ministeri d’Educació, Joventut i Esports del Govern d’Andorra, Departament de Cultura i d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les illes Balears), Marc Europeu Comú de Referència per a les llengües: aprendre, ensenyar, avaluar. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2003.

CONSEIL DE L’EUROPE, Division des Politiques Linguistiques : Plateforme de ressources et de références pour l’éducation plurilingue et interculturelle. (Recuperat el 25 de gener de 2018: https://www.coe.int/fr/web/platform-plurilingual-intercultural-language-education/)

COUNCIL OF EUROPE, Symposium on “The connection between the teaching and learning of the mother tongue and the teaching and learning of the modern languages”. Strasbourg,Council of Europe, 1973.

CUMMINS, J., Bilingual Education and Special Education: Issues in Assessment and Pedagogy. San Diego,College Hill, 1984.

DABÈNE, L.,«De Galatea à Galanet», dins : Intercompréhension en langues romanes -Dudéveloppement des compétences de compréhension aux interactions plurilingues, de Galatea à Galanet. Lidil, 2003, 28, 23-29. Grenoble,Ellug.

DABÈNE, L.,Préface, in L’éveil aux langues à l’école primaire. Evlang : bilan d'une innovation européenne. Bruxelles,De Boeck Supérieur, 2003.

DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ, Pacte Nacional per a l'Educació. Debat Curricular. Reflexions i propostes, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2005.

DOGC (1992),DECRET 95/1992, de 28 d'abril, pel qual s'estableix l'ordenació curricular de l'educació primària.(Pàg. 2740)DOGC núm. 1593 -13/05/1992 (recuperat el 10 d’octubre de 2017 de http://educacio.gencat.net/extranet/dogc/decret_95_1992.html)

DOGC (2007),DECRET 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació curricular de l'educació primària.(Pàg. 2740)

DOGC núm. 4915 -26/06/2007 (recuperat el 10 d’octubre de 2017 de edums.gencat.cat/files/46-730-ARXIU/curriculum_educacio_primaria.pdf)

DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT, Orientacions i programes. Cicle Mitjà d’Educació General Bàsica. Barcelona, Generalitat de Catalunya, Secretaria General tècnica, 1983.

FICHTE, I. H., Discursos a la nación alemana,Madrid, Editora Nacional [1808] (1977).

FREIRE, P., Pedagogía del oprimido, Buenos Aires, Ediciones Siglo XXI, 1972.

GREIP, Grupde Recerca en Ensenyament i Interacció Plurilingües: http://greip.uab.cat/

INTERNATIONAL BUREAUOF EDUCATION(IBE-UNESCO),Le Bilinguisme et l'éducation: travaux de la conférence internationale tenue à Luxembourg du 2 au 5 avril 1928 publiés avec l'appui du gouvernement Grand-Ducal. Genève, Bureau international d'éducation; Luxembourg,Maison du livre, 1928.

MASATS, D. i NOGUEROL, A., Proyectos lingüísticos de centro y currículo, en D. Masats, i L. Nussbaum, (ed.) (2016), Enseñanza y aprendizaje de las lenguas extranjeras en Educación Secundaria Obligatoria. Madrid,Síntesis, pp. 57-87, 2016.

MASIP, A., El llenguatge: una visió des de la teoria de la complexitat enLlengua, Societat i Comunicació, 11, 2013 (recuperat el 25 de gener de 2018 de http://revistes.ub/index.php/LSC / lsc@ub.edu)

MINISTERIO DE EDUCACIÓN,Real Decreto 69/1981, de 9 de enero, de ordenación de la Educación General Básica y fijación de las enseñanzas mínimas para el Ciclo Inicial. Publicado en el «Boletín Oficial del Estado» núm. 15,de 17 de enero de 1981, 1096-1098. Madrid, Ministerio de Educación.

MORIN, E., Tenir el cap clar. Barcelona, La Campana, 2001.

NOGUEROL, A. (coord.),Ensenyar i aprendre llengua i comunicació en una societat multilingüe i multicultural, en Departament d’Educació, Pacte Nacional per a l'Educació. Debat Curricular. Reflexions i propostes,p. 9-47, 2005.

NOGUEROL, A., El tratamiento integrado de las lenguas en el marco europeo,en Textos de Didáctica de la Lengua y de la Literatura, 2008, 47,10-19.

NUSSBAUM, L.,Interrogations didactiques sur l’éducation plurilingue, in A V. Bigot, A. Bretegnier & M. Vasseur (eds.) Vers le plurilinguisme ? 20 ans après. Paris,Albin Michel, 2013, 85-93.

PEKAREK-DOHELER,S., Desmitificar las competencias: hacia una práctica ecológica de la evaluación, en Escobar, C. i Nussbaum, L. (eds.) (2011):Aprendre en una altra llengua. Learning through another language. Aprender en otra lengua.Bellaterra, Servei de Publicacions de la UAB, 2011, 35-51.

PENROSE, D.,La nueva mente del emperador. Barcelona,Grijalbo, 1991.

PERRENOUD, Ph., Construir competencias desde la escuela, Santiago de Chile, Dolmen Ediciones, 1999.

PÉREZ GÓMEZ, A., La naturaleza de las competencias básicas y sus aplicaciones pedagògicas, en Cuadernos de Educación de Cantabria, 2007, 1 (recuperat el 15 de gener de 2018 de http://www.educantabria.es/docs/info_institucional/publicaciones/2007/Cuadernos_Educacion_1.PDF)

PRIGOGINE, I., Las leyes del caos. Madrid,Crítica, 1993.

TOST, M.,La dimension européenne en M. Byram i M. Tost (1999)(eds.)Identité et dimension européenne. La compétence interculturelle par l’apprentissage des langues vivantes. Strasbourg, Conseil de l’Europe, 1999, 29-35 (recuperat el 22 de gener de 2018 de http://archive.ecml.at/documents/identityF.pdf).

VIGOTSKY, L.S.,El desarrollo de los procesos psicológicos superiores. Barcelona,Crítica, 1979.

WAGENSBERG, J., Ideas sobre la complejidad del mundo. Barcelona, Tusquets, 1994.

WERTSCH, J.V.,Vigotsky y la formación social de la mente. Barcelona,Paidós, 1988.

WERTSCH, J.V.,Voces de la mente. Un enfoque sociocultural para el estudio de la Acción Mediada. Madrid,Visor, 1993.