Una perspectiva tipològica de les causes de la substitució lingüística
Article Sidebar
Main Article Content
En un context de reducció de la diversitat lingüística alarmant, aquest article pretén establir algunes bases per a la comparació sociolingüística que permetin identificar patrons comuns en les causes de la substitució lingüística en comunitats diverses d'arreu del món. Amb aquest objectiu, presentem un breu estat de la qüestió de l’estudi de les causes de la reducció de la diversitat lingüística mundial. Després, a partir d'una mostra de set comunitats lingüístiques diverses, analitzem dues causes principals: els canvis d’estil de vida i el vincle entre llengua i identitat. Les conclusions d’aquest estudi preliminar de tipologia sociolingüística mostren com els canvis socials derivats de la globalització (sedentaritzacions forçades o èxode rural) són una causa comuna entre bona part de les llengües de la mostra. També observem una correlació entre la força del vincle identitari amb la llengua i la motivació per preservar-la.
Article Details

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
(c) Maria Bardají, David Ginebra, Albert Ventayol-Boada, Alexandro Garcia-Laguia, Carla Ferrerós Pagès, Víctor Bargiela, Albert Badosa, 2025
Drets d'autor
L'autor conserva els drets d'autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l'obra.
Els articles seran publicats sota una llicència de Creative Commons
Maria Bardají, Universitat de Barcelona

David Ginebra, Universitat Autònoma de Barcelona

Albert Ventayol-Boada, Fundamental AI Research, META

Alexandro Garcia-Laguia, Lund University

Carla Ferrerós Pagès, Universitat de Perpinyà Via Domícia i Universitat de Girona

Victor Bargiela, Universitat Nacional d’Educació a Distància

Albert Badosa, Université Sorbonne Nouvelle - LACITO / Univerzitet u Beogradu

AUSTIN, P. K., i SALLABANK, J. (2014). Endangered Languages: Beliefs and Ideologies in Language Documentation and Revitalisation. Oxford University Press. https://doi.org/10.5871/bacad/9780197265765.001.0001
BADOSA ROLDÓS, A. (2023). Documentation of the Malieng language, a Vietic language spoken in the Quảng Bình and Hà Tĩnh provinces of Vietnam. Endangered Languages Archive. http://hdl.handle.net/2196/o54m9804-2479-4h8w-956s-y5n30245840f
BADOSA ROLDÓS, A. (2025). Documentation and description of Malieng, a Vietic language of Vietnam, with focus on phonology [Tesi doctoral]. Université Sorbonne Nouvelle.
BARDAJÍ, M. (2024). Nominalization in Western Austronesian: not-at-issuenes in Totoli and beyond. De Gruyter Mouton. https://doi.org/10.1515/9783111459929
BARGIELA, V. (2022). Dedialectalisation of intonative patterns of yes-no questions in León, Zamora, Salamanca and Palencia. Estudios de Fonética Experimental, 31, 149-160. https://doi.org/10.1344/efe-2022-31-149-160
BASTARDAS I BOADA, A. (2007). Les polítiques de la llengua i la identitat a l'era «glocal». Institut d'Estudis Autonòmics. https://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/135079
BOUKOUS, A. (2023). Revitalisation de la langue amazighe. IRCAM.
BRENZINGER, M. (2008). Language Diversity Endangered. De Gruyter Mouton. https://doi.org/10.1515/9783110905694
BROMHAM, L., DINNAGE, R., SKIRGÅRD, H., RITCHIE, A., CARDILLO, M., MEAKINS, F., GREENHILL, S., i HUA, X. (2022). Global predictors of language endangerment and the future of linguistic diversity. Nature ecology & evolution, 6(2), 163-173. https://doi.org/10.1038/s41559-021-01604-y
CRYSTAL, D. (2000). Language Death. Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9781139106856
D’ANDRÉS, R. (2017). Índiz d’asturianidá de dos testos falaos: un ensayu. Archivum, 67, 41-88. https://doi.org/10.17811/arc.67.2017.41-88
DORIAN, N. C. (1981). Language Death: The Life Cycle of a Scottish Gaelic Dialect. University of Pennsylvania Press. https://doi.org/10.9783/9781512815580
FISHMAN, J. A. (1991). Reversing Language Shift: Theoretical and Empirical Foundations of Assistance to Threatened Languages. Multilingual Matters. https://doi.org/10.2307/jj.33169466
FERRERÓS PAGÈS, C. (2015). Categorització semàntica de les parts del cos en català i en amazic. Un estudi comparatiu [Tesi doctoral]. Universitat de Girona.
FERRERÓS PAGÈS, C., BARDAJÍ, M., BADOSA ROLDÓS, A., BARGIELA, V., GARCIA-LAGUIA, A., GINEBRA, D., i VENTAYOL-BOADA, A. (2025). Símptomes del procés de substitució lingüística: un estudi de tipologia sociolingüística. Llengua, Societat i Comunicació, 23, 18-29.
GARCIA-LAGUIA, A. X. (2018). Documentation of Northern Alta: Grammar, glossary and texts [Tesi doctoral]. Universitat de Barcelona.
GINEBRA, D. (2022). A phonological description of Yamalero, the language of ethnic Yaruro in the Colombian Eastern Plains [Tesina de màster]. Universitat de Leiden.
GRENOBLE, L. A., i WHALEY, L. J. (1999). Endangered Languages: Language Loss and Community Response. Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9781139166959
HAMMARSTRÖM, H., CASTERMANS, T., FORKEL, R., VERBEEK, K., WESTENBERG, M. A., i SPECKMANN, B. (2018). Simultaneous visualization of language endangerment and language description. Language Documentation & Conservation, 12, 359–392.
HIMMELMANN, N. P. (2010). Language endangerment scenarios: A case study from northern Central Sulawesi. M. Florey (Ed.), Endangered languages of Austronesia (p. 45-72). Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/acprof:oso/9780199544547.003.0003
JUNYENT, M. C. (1991). Vida i mort de les llengües. Ed. Empúries.
LAFKIOUI, M. (2018). Berber languages and linguistics. Oxford Bibliographies Online. http://doi.org/10.1093/OBO/9780199772810-0219
LEWIS, M. P., i SIMONS, G. F. (2010). Assessing Endangerment: Expanding Fishman’s GIDS. Revue Roumaine de Linguistique, 55, 103-120.
LÓPEZ FERNÁNDEZ, B. (2016). Poblamiento y declive demográfico en Asturias, 2000-2014. Ería, 99, 95-108. https://doi.org/10.17811/er.99.2016.95-108
MAIKANTI, S., CHUKWU, A., ODIBAH, M. G., i OGU, M. V. (2021). Globalization as a Factor for Language Endangerment: Nigerian Indigenous Languages in Focus. Malaysian Journal of Social Sciences and Humanities (MJSSH), 6(9), https://doi.org/10.47405/mjssh.v6i9.1055
MUÑIZ CACHÓN, C. (2018). Asturian. Journal of the International Phonetic Association, 48(2), https://doi.org/10.1017/S0025100317000202
OBESO MUÑIZ, Í. (2018). Dinámica reciente de la población en la comarca de Oviedo (1970-2011). Geographicalia, 70, 55-74. https://doi.org/10.26754/ojs_geoph/geoph.2018703280
OUBENAL, M. (2019). Rupture et transmission de l’amazighe en milieu urbain non amazighophone. Asinag, 14, 53-69.
PHILLIPSON, R., i SKUTNABB-KANGAS, T. (2017). Linguistic imperialism and the consequences for language ecology. A. F. Fill i H. Penz (Eds.), The Routledge handbook of ecolinguistics (p. 121-134). Routledge. https://doi.org/10.4324/9781315687391-9
SALLABANK, J. (2013). Attitudes to endangered languages: Identities and policies. Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9781139344166
VENTAYOL-BOADA, A. (2024). Machine Learning for Language Description: Kolyma Yukaghir through supervised and unsupervised learning models [Tesi doctoral]. Universitat de Califòrnia, Santa Barbara.
WURM, S. A., i HEYWARD, I. (2001). Atlas of the World’s Languages in Danger of Disappearing. UNESCO Publications.
Articles més llegits del mateix autor/a
- Carla Ferrerós Pagès, Maria Bardají, Albert Badosa, Victor Bargiela, Alexandro Garcia-Laguia, David Ginebra, Albert Ventayol-Boada, Símptomes del procés de substitució lingüística: un estudi de tipologia sociolingüística , LSC– Llengua, societat i comunicació: Núm. 23 Llengües amenaçades: el futur de la diversitat lingüística