Mediació: del llenguatge dels drets al dels interessos

El fet que la ciutadania compti amb una esfera cada vegada més àmplia de drets, així com amb una consciència plena sobre la seva capacitat per a fer-los valer enfront dels altres, és, sens dubte, un avenç essencial en el camp de la justícia, però pot tenir alguns efectes negatius si no s’acompanya d’una educació, una cultura i unes institucions que facilitin una gestió més pacífica, racional i eficaç dels conflictes provocats per la inevitable fricció entre drets. Això és, precisament, el que pretenen aconseguir els diferents països amb el foment i implantació d’un conjunt de mètodes de resolució de conflictes alternatius a la via judicial, entre els quals es troba la mediació. La utilització d’un procediment com aquest, en el qual un tercer imparcial ajuda les parts en conflicte que siguin elles mateixes les que aconsegueixin un acord satisfactori per a les dues, requereix d’un canvi d’actitud i de llenguatge: en lloc de pensar i parlar, davant un conflicte, de drets i que es busqui una solució guanyar-perdre, cal que es pensi i es parli d’interessos i que el que es persegueixi sigui un acord.