Ampliant la lectoescriptura convencional Paisatge sonor, improvisació i TIC en la formació del futur professorat

Avui dia, l'educació musical ha d'advocar per un enfocament interdisciplinari que superi la visió tradicional del fenomen sonor com un llenguatge tecnicoinstrumental associat a la lectura d'una partitura, i doni resposta a com consumim actualment la música, les possibilitats didàctiques del so en connexió amb altres continguts curriculars i els recursos actuals d'experimentació sonora vinculats al medi digital. Aquest article parteix del canvi de paradigma que van suposar els anomenats mètodes creatius de la dècada de 1970 i aborda la seva implementació en una assignatura del Grau de Mestre en Educació Primària de la Universitat d'Oviedo: Música i la seva Aplicació Didàctica. Comencem revisant la fonamentació
teòrica que va servir per al desenvolupament de la matèria. A continuació, explorem diversos recursos que apliquem a les pràctiques d'aula, com ara el paisatge sonor, la improvisació o l'ús de TIC interactives de creació i visualització del so. La part final analitza l'ús d'aquestes eines en un conjunt de tretze unitats didàctiques que l'alumnat va fer com a treball final de l'assignatura durant el curs 2021-2022, per conèixer la manera com els estudiants aborden l'experimentació sonora per l'ensenyament de diferents continguts del currículum de Primària, entre altres qüestions, com estratègies proposades per l'alumnat per a l'atenció a la diversitat o la selecció de determinades eines digitals a les seves propostes didàctico-musicals, tenint en compte els àmbits de l'educació musical treballats a les seves unitats.