El silenci en el llenguatge cinematogràfic de Hitchcock L'eloqüència del silenci

L'objectiu del present article és posar de relleu la importància del silenci en el llenguatge cinematogràfic d'Alfred J. Hitchcock; element fonamental per  abordar i entendre la complexitat de l'univers simbòlic del cineasta britànic. I és que el silenci, entés en la seva ambivalència, com a fenòmen lingüístic i comunicatiu, per una banda, i, per l'altra, com a matriu del llenguatge no verbal i de la semiòtica, en general, sense oblidar la pre`sència d'aquest en l'estructura del teixit narratiu, és essencial en l'estil del mestre. Estil que s'inscriu, d'una forma molt personal, en l'"estètica del silenci" que caracteritza el llenguatge artístic del segle XX.