Una apología sinfónica del horror Música, sonido y narración en ‘¿Quién puede matar a un niño?’ (1976)

Qui pot matar a un nen? (Narciso Ibáñez Serrador, 1976) ha ocupat un lloc destacat dins del terror cinematogràfic a Espanya degut en gran mesura al diàleg amb el context de realització i a la seva continua reevaluació comparativa respecte la producció contemporània del gènere. L’atenció crítica que se li ha concedit a la pel·lícula ha tractat qüestions històriques i interpretatives, però ha eludit com instrument de la seva anàlisi el seu component musical i sonor. El present article ofereix una lectura del film des de la perspectiva de la banda sonora, realitzant un recorregut inicial per les seves característiques generals per a incidir finalment en el detall particular dels dos principals temes musicals. L’anàlisi realitzada permet incorporar noves dades estètiques i historiogràfiques, així com subratllar aspectes essencials de coordinació narrativa i de caracterització de les faccions protagonistes del film, els nens i els adults.