Amb criteri propi - La cultura en risc: entre l’austeritati l’eficiència

Les institucions culturals viuen a Catalunya una època de qüestionament general. La majoria d’administracions han emprès una dinàmica de canvis que, tot i que encara són lluny de produir resultats clars i visibles, es proposen modificar algunes de les bases sobre les quals s’ha fonamentat el precari equilibri del nostre sistema cultural. Al mateix temps, el vell criteri de l’excepció cultural, que durant molts anys ha permès al món de la cultura europea moure’s amb paràmetres propis, moltes vegades a contracorrent de les dinàmiques econòmiques, cau sense remissió a casa nostra, víctima propiciatòria d’una crisi general que no admet refugis sectorials. És encara aviat per saber si el clima de transformació generarà un model cultural diferent al que fins ara, amb virtuts i defectes, ha regit la nostra vida pública, però són innegables els múltiples senyals que anuncien els canvis. És, per tant, un bon moment per aventurar les condicions i els criteris que hauríem d’assentar i consolidar per assegurar que els canvis no s’enduran, com una rierada que tot ho escombra, el valor cultural acumulat, el talent i la riquesa creativa que, fins i tot amb mancances enormes, hem sabut generar a Catalunya.