Un món entre dues vinyetes

Un dels elements clau en el llenguatge de la historieta és, paradoxalment, un buit: l'espai en blanc que existeix entre dues vinyetes i que conté el·lípticament una sèrie d'accions emmarcades per les coordenades espai-temps. Per a l'autor d'historietes la mesura i qualitat d'aquest buit és essencial per a graduar el ritme o la intensitat dramàtica d'una seqüència narrativa, per a establir l'equilibri entre allò que es mostra i allò que se suggereix. Aquest buit pot ser una metàfora molt adient per a representar la situació de la historieta en el nostre entorn cultural. Malgrat la manca de reconeixement des dels sectors institucionals i el menysteniment cultural que pateix, la historieta manté una vida creativa i una evolució prou consistent. La nostra societat ha construït dues representacions de la historieta, estereotips parcials i contraposats: o bé l'ha definit com a mitjà destinat als infants o col·lectius en fase de  socialització; o bé l'ha catalogat com a mitjà propici a l'exhibició gratuïta de la violència i del sexe. Tot i així, la historieta ofereix actualment un cos de creació variat que assumeix cada vegada temàtiques més complexes i formes d'expressió amb un alt nivell d'elaboració.