Trameses

Necessiteu Vés a l’inici de sessió o Registrar per fer una tramesa.

RESPONSABILITAT DE LES CONTRIBUCIONS

El Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya no aprova ni fa seus els continguts, opinions i dades que continguin els articles i col·laboracions publicats a la revista Ítem, de la mateixa manera que no garanteix la seva licitud, veracitat i fiabilitat. La responsabilitat del contingut és exclusivament dels seus autors.
El Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya no és responsable, ni indirectament ni subsidiàriament dels danys i perjudicis de qualsevol naturalesa derivats dels continguts que puguin produir a tercers. Amb caràcter enunciatiu i mai de limitació, el Col·legi no serà responsable pels danys i perjudicis que es derivin de la infracció dels drets de propietat intel·lectual i industrial i el compliment defectuós o incompliment dels compromisos contractuals adquirits vers tercers, o la realització d'actes de competència deslleial, publicitat i continguts il·lícits.
En el cas de males pràctiques, el Consell Editorial seguirà el Code of conduct and best practices guidelines for journal editors desenvolupat pel COPE (Committee on Publication Ethics)
<http://publicationethics.org/files/Code_of_conduct_for_journal_editors.pdf>.

ORIGINALITAT DE LES CONTRIBUCIONS

La revista Ítem publica textos originals, és a dir, no acceptarà articles que s'hagin publicat anteriorment en altres revistes o que hagin format part d'altres publicacions. L'autor es compromet a no publicar el mateix treball en una altra publicació sense l'autorització escrita de la revista Ítem.
Els autors dels articles publicats a la revista Ítem tenen el permís de reproduir-los en les seves webs personals o en dipòsits institucionals als quals estiguin vinculats, sempre i que en citin la font original i la revista estigui disponible en accés obert.
El Consell Editorial es reserva el dret a no publicar treballs que no s'ajustin a la política editorial de la revista ni als àmbits de treball dissenyats.

LLENGÜES DE LES PUBLICACIONS

La llengua de la publicació és el català. El Consell Editorial es reserva el dret de publicar articles escrits en altres llengües, que seran sempre traduïts al català.
En el cas que es presenti un article en llengua diferent al català (castellà, anglès o francès, principalment), si els autors pertanyen a la comunitat lingüística catalana, es demanarà la corresponent versió catalana.

AVALUACIÓ DELS ORIGINALS

El Consell Editorial és responsable de l'avaluació de les contribucions rebudes. Aquest pot, al seu torn, sotmetre-les al judici d'un expert en la matèria. En tot cas, la decisió de publicar o no l'article correspon al Consell Editorial, que la comunicarà als autors en el termini més breu possible i no superior als dos mesos des de la recepció de l'original.
Totes les contribucions se sotmetran a una doble revisió: d'una banda, es farà una revisió metodològica; de l'altra, es revisarà per part de dos avaluadors designats pel Consell Editorial.

1. PRESENTACIÓ DELS ORIGINALS

Tramesa
Els originals s'han d'enviar per correu electrònic a l'adreça: item@cobdc.org

Format
Els originals s'han de lliurar en forma de fitxer electrònic, preferentment en Word (.doc, .docx) o .rtf.

Imatges, fotografies, taules i gràfics
Les imatges, fotografies i figures (gràfics, captures de pantalla, etc.) s'han d'enviar per separat i cal indicar-ne la localització exacta dins del text. Han d'anar numerats consecutivament (Figura 1, Taula 1, etc.) i amb un títol breu i descriptiu que serà el text que apareixerà publicat al peu.
Els fitxers d'imatge s'han de presentar en alta qualitat, preferentment en .jpg o .tiff i d'un tamany mínim de 250 Kb. Les taules i gràfiques que se'n derivin s'han d'enviar preferentment en Excel (.xls, .xlsx), amb el detall de les dades originals.
La inclusió de la imatge en la publicació i el disseny dependrà de la maquetació final definitiva de la revista.

Extensió
L'extensió recomanada dels articles originals està entre un mínim de 19.000 i un màxim de 36.000 caràcters sense comptar espais (8-15 pàgines de Word a uns 2.400 caràcters per pàgina sense comptar espais).

Format de pàgina i tipus de lletra
El text ha d'estar alineat a l'esquerra. Cal emprar, com a mínim, un cos d'11 punts i un interlineat de paràgraf d'1,5.
Els paràgrafs se separen per una salt de línia en blanc, no cal sagnar-los. Abans del títol d'un epígraf nou cal deixar dues línies en blanc.

Epígrafs dels apartats
Els epígrafs dels apartats i subapartats aniran en negreta i es numeraran tots amb: 1., 1.1., 1.2., 2., 2.1., 2.2., etc., excepte els d'Introducció i de Bibliografia.

Títol i autoria
Per poder garantir-ne la revisió a cegues, els elements identificadors següents han de presentar-se en un fitxer a banda:

Títol en català, castellà i anglès.

Autoria i filiació: nom de l'autor, càrrec, lloc de treball, adreça correu-e i telèfon (se segueixen les recomanacions indicades a: <https://www.recursoscientificos.fecyt.es/sites/default/files/2015_02_16_normalizacion_nombre_autor.pdf>

Resum de 100-150 paraules en català, castellà i anglès.

Paraules clau (entre 5 i 10) en català, castellà i anglès.

La primera pàgina del text de l'article ha d'incloure únicament el títol i no pot portar encapçalaments ni peus que n'identifiquin l'autoria.

Fotografia de l'autor/a
En el cas que l'original s'accepti per a la publicació es demanarà una fotografia de retrat de l'autor/a de pla mitjà curt o bust (que agafi el cap i fins a mig cos, preferentment) i que sigui informal. El fitxer ha de ser en alta qualitat, preferentment en .jpg o .tiff, i d'una mida mínima de 250 Kb.

2. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

L'autor és responsable que les citacions siguin completes i exactes; així mateix, les adreces URL actives han d'estar comprovades.
Les referències bibliogràfiques en el text es donaran de dues maneres:

a peu de pàgina, amb una crida numèrica al text (núm. superíndex),

i també al final de l'article, llistades en ordre alfabètic en l'apartat de Bibliografia.

En nota a peu de pàgina
Quan el treball inclou notes i referències bibliogràfiques, es donen totes en forma de nota al peu de la pàgina. En el cos del text, les notes i referències bibliogràfiques s'indiquen amb una crida numèrica (núm. superíndex) col·locada darrere el signe de puntuació que hi hagi, seguint la tradició tipogràfica.

Exemples de referències bibliogràfiques en nota al peu:

Monografia:
[...] el manual de Ling-yuh i Cox (eds.)¹

¹Ling-yuh W. Pattie, Bonnie Jean Cox (eds.), Electronic resources: selection and bibliographic control. New York: Haworth Press, 1996.

Article de revista:
[...] tal com indica Larsgaard,² així mateix [...]

²Mary Lynette Larsgaard, "Dades espacials en format digital en cartoteques universitàries: un altre format i prou?", Ítem, núm. 18 (gener-juny 1996), p. 75-82.

Contribució a una monografia:
[...] segons Granados i Nicolau³ els encapçalaments [...]

³Mariàngels Granados, Anna Nicolau, "La recuperació de la informació en els catàlegs en línia: l'ús de la Classificació decimal universal i la seva implicació en la indexació". En: ISKO. Capítulo Español. Congreso (7è: 2005: Barcelona). La dimensió humana de l'organització del coneixement. Barcelona: Universitat de Barcelona, Departament de Biblioteconomia i Documentació, 2005, p. 249-267.

Capítol de llibre:
[...] l'obra de Rubió.⁴

⁴Jordi Rubió i Balaguer, Sobre biblioteques i biblioteconomia. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995. Cap. 12, «Normes de catalogació: notes per a tractar al curs de Tècnica de biblioteques (1938-1939)», p. 123-131.

Recursos electrònics:
[...] que apareixia a TEL⁵ i també apareixia referenciat a l'article de Willet.⁶

⁵The European Library [en línia]. [The Hague]: The European Library, cop. 2005-2013. <http://www.theeuropeanlibrary.org/> [Consulta: 03/12/2016].
⁶Perry Willet, "The Victorian Women Writers Project [en línia]: the library as a creator and publisher of electronic texts", The public-access computer systems review, vol. 7, no. 6 (1996), <https://journals.tdl.org/pacsr/index.php/pacsr/article/view/6009> [Consulta: 27/04/2017].

Bibliografia al final de l'article
A més, les referències bibliogràfiques també es donaran al final de l'article en forma de bibliografia ordenada alfabèticament pel cognom de l'autor o del primer autor i el títol de publicació. En aquesta llista s'ha de fer la inversió de nom i cognom i emprar la versaleta per destacar el primer element.
Si el treball inclou, a més, una bibliografia complementària, aquesta se situarà abans de la bibliografia que inclogui la llista de referències bibliogràfiques citades dins del text.

Exemples de referències bibliogràfiques en bibliografies:

Monografia:
PATTIE, Ling-yuh W.; COX, Bonnie Jean (eds.) Electronic resources: selection and bibliographic control. New York: Haworth Press, 1996.

Article de revista:
LARSGAARD, Mary Lynette. «Dades espacials en format digital en cartoteques universitàries: un altre format i prou?». Ítem, núm. 18 (gener-juny 1996), p. 75-82.

Contribució a una monografia:
GRANADOS, Mariàngels; NICOLAU, Anna. "La recuperació de la informació en els catàlegs en línia: l'ús de la Classificació decimal universal i la seva implicació en la indexació". En: ISKO. CAPÍTULO ESPAÑOL. Congreso (7è: 2005: Barcelona). La dimensió humana de l'organització del coneixement. Barcelona: Universitat de Barcelona, Departament de Biblioteconomia i Documentació, 2005. p. 249-267.

Capítol de llibre (no canvia l'autor):
RUBIÓ I BALAGUER, Jordi. Sobre biblioteques i biblioteconomia. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995. Cap. 12, «Normes de catalogació: notes per a tractar al curs de Tècnica de biblioteques (1938-1939)», p. 123-131.

Recursos electrònics:
The European Library [en línia]. [The Hague]: The European Library, cop. 2005-2013. <http://www.theeuropeanlibrary.org/> [Consulta: 03/12/2016].

WILLET, Perry. "The Victorian Women Writers Project [en línia]: the library as a creator and publisher of electronic texts", The public-access computer systems review, vol. 7, no. 6 (1996), <https://journals.tdl.org/pacsr/index.php/pacsr/article/view/6009> [Consulta: 27/04/2017].

En els textos següents es poden trobar més exemples de referències així com les directrius per elaborar-les:

ESTIVILL, Assumpció; URBANO, Cristóbal. «Proposta de directrius per establir l'estil de les referències i citacions de fonts bibliogràfiques i no bibliogràfiques de la revista Item» [en línia]. Ítem, núm. 15 (jul.-des. 1994), p. 15-59. <http://www.raco.cat/index.php/Item/article/view/22448/22282> [Consulta: 28/08/2017].

ESTIVILL, Assumpció; URBANO, Cristóbal. Com citar recursos electrònics. Versió 1.0. 24 juliol, 1997. <http://www.ub.edu/biblio/citae.htm>. Versió castellana: «Cómo citar recursos electrónicos». Information world en español, vol. 6, nº 9 (sept. 1997), p. 16-26. La versió castellana també està disponible a l'adreça següent: <http://www.ub.edu/biblio/citae-e.htm> [Consulta: 28/08/2017].

3. TRACTAMENT TIPOGRÀFIC DE NOMS

Tipus d'element	Tractament tipogràfic	Exemples
Elements Bàsics
Monografies	Cursiva i majúscula inicial (i aquells elements que hi hagin d'anar, com ara noms propi)	Manual d'estil Vida pivada La Galatea
Publicacions en sèrie	Cursiva i majúscula inicial (i aquells elements que en la llengua del títol hagin d'anar en majúscula)	Item: revista de biblioteconomia i documentació Scientific American Library Journal
Parts components, articles, cançons, poemes, col·leccions	Rodona, majúscula inicial (íd.) i entre cometes baixes	«Llista de novetats» «Mediterráneo» «Eines i instruments»
Noms propis (de persones i d'entitats, jornades, congressos, exposicions, etc.)	L'ús de majúscules segueix els criteris de l'apèndix corresponent de les AACR2r. En català i castellà, totes les paraules (llevat d'articles, preposicions, etc.) van en majúscula.	Jordi Rubió i Balaguer Departament d'Ensenyament Ministerio de Cultura Bibliothèque nationale National Library Jornades Catalanes d'Informació i Documentació
Conceptes, càrrecs	Minúscules (si són sigles, en majúscula.) La cursiva només es fa servir en termes en llengües altres que el català i no incorporats a la llengua (no només al diccionari de l'IEC: considerem diccionaris més extensos o la Neoloteca del Termcat) o per a destacar un terme en el text.	formulari dinàmic el ministre de Cultura IVA pírcing smartphone ...podem considerar-lo estructurat, enfront de...
Termes citats	Entre cometes	Busqueu el terme «energia nuclear» a la base de dades
Conceptes informàtics
Xarxes: com els noms propis	Totes les inicials majúscules	Internet (en aquest cas, com a nom propi) el Web 2.0
Llenguatges informàtics: com els noms propis	Totes les inicials majúscules	Visual Basic Script Java
Protocols informàtics: com els noms propis	Totes les inicials majúscules	TCP/IP CGI (Common Gateway Interface)
Formats informàtics: com els conceptes	Minúscules. Si són sigles, en majúscula	HTML ASCII PDF
Programes informàtics, sistemes integrats i cercadors: com les monografies (considerem que és el nom d'una obra, un títol)	Cursiva. Només la inicial majúscula	Access Millennium Windows 10
Bases de dades, catàlegs i portals: com les monografies	Cursiva. Només la inicial majúscula	Teseo Aladí
Fitxers informàtics: com un fragment de text citat	Entre cometes. Tal com consta en l'original	«formulario.htm» «listado.asp» «adqui.mdb»
Taules de bases de dades: com les parts components	Entre cometes. Només la inicial majúscula	«Libros_pedidos»
Tecles de funcions: com els fragments de text citat	Entre cometes. Tal com consta en l'original	«Inicio» «Configuración»
Opcions de menús: com els fragments de text citat	Entre cometes. Tal com consta en l'original	«Controladores» «Ver ficha»

4. ALTRES QÜESTIONS

Noms
Els noms d'entitats i organismes no es tradueixen mai i es fan constar en l'idioma original. Si el nom de l'entitat es dona en una llengua que no sigui el català, el castellà, el francès, l'italià, el portuguès o l'anglès, es recomana donar a continuació, entre parèntesis, la traducció al català. També se'n pot donar la traducció si es considera que el nom original presenta alguna dificultat per a ser comprès.
Exemples:

Generalitat Valenciana
Högskolan i Borås (Col·legi Universitari de Borås)
Ministerio de Cultura
New York Public Library

En els casos de llengües amb un alfabet diferent del llatí, s'ha de buscar la traducció al català. Fonts recomanables per a trobar el nom original d'una entitat són les seves pàgines web o els catàlegs d'autoritats de biblioteques com la Library of Congress, la Biblioteca Nacional o la Biblioteca de Catalunya.

Notes a peu de pàgina
Malgrat la utilitat de les notes a peu de pàgina, convé evitar-ne l'abús per no entorpir la lectura del text. S'han d'evitar les notes a peu de pàgina especialment en els casos següents:

quan puguin substituir-se per incisos breus (entre guions o parèntesis),

si només s'ha de desenvolupar una sigla (entre parèntesis):
COBDC (Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya),

si s'ha d'especificar una adreça HTTP o de correu electrònic (entre angles i cursiva):
COBDC <http://www.cobdc.org>

Citacions literals
És responsabilitat dels autors demanar l'autorització per a la reproducció de material citat en els seus treballs.
Les citacions literals de textos d'altres autors s'escriuen sempre en lletra rodona, mai en cursiva, i en la llengua original de la publicació citada. Si la citació s'escriu inserida en el text, es tanca entre cometes «». Si la citació és molt llarga o ocupa més d'un paràgraf, s'escriu en un paràgraf a part, sense cometes i en un cos de lletra més petit.

Per indicar la supressió d'un fragment a l'interior d'un text citat literalment es fan servir tres punts suspensius entre claudàtors [...].

Ús dels signes de puntuació

Coincidència amb les crides de notes a peu de pàgina
La crida numèrica (superíndex) va col·locada darrere el signe de puntuació que hi hagi, seguint la tradició tipogràfica. L'única excepció és en el cas que el signe de puntuació sigui un parèntesi o un claudàtor: si la nota es refereix a una part del text interior, la crida ha d'anar a dins: (referència al text anterior¹); si no, la crida va a fora: (referència autònoma).¹

Cometes
Empreu per defecte les cometes baixes «». Empreu les altes " " i les simples ' ' únicament per poder establir una relació de jerarquia en el cas d'oracions en què coincideixin els diferents tipus de cometes « " ' ' " ».
Són una excepció a les cometes baixes tots el noms propis o les marques registrades que continguin cometes en el seu nom; per exemple: "la Caixa".

Punt

No l'empreu mai darrere dels signes d'interrogació ( ? ) ni d'admiració ( ! ).

No l'empreu mai darrere de sigles (COBDC).

Les unitats de mesura i els símbols tampoc no porten punt: h (hora) - cm (centímetres) - s (segons). Sempre han d'anar separats per un espai en blanc de la xifra que acompanyen: 3 s - 12 cm - 5,2 %

En les citacions de fragments, empreu el punt darrere de les cometes de tancament (». )

Nombres decimals
Quan calgui escriure una quantitat amb decimals, s'utilitzarà sempre la coma ( , ) per separar-los. Per exemple: 7,5.

Signes d'interrogació i admiració
En les oracions interrogatives es farà servir només el signe d'interrogació/admiració de tancament ( ? ! ), excepte si la frase és molt llarga i es pot perdre l'entonació, que llavors inclourà el signe d'obertura ( ¿ ¡ ).

Guions
Els guions de les enumeracions i dels incisos han de ser llargs (-). Entre intervals numèrics (pàgines, anys, etc.), hi ha d'haver un guió mitjà o signe menys (-).

Directrius per a l’autor/a