emmagatzematge en tenalla al Neolític antic i al Bronze inicial: resultats de la intervenció arqueològica efectuada al jaciment del Camp dels Reguers (Peramola, Alt Urgell)

La intervenció d’urgència duta a terme al jaciment del camp dels Reguers (Peramola, Alt Urgell) va permetre documentar una fossa excavada en el terreny natural que en el seu interior contenia una única tenalla de ceràmica a mà. Les característiques tipològiques i morfològiques d’aquesta tenalla van fer atribuir la cronològicament al Neolític antic epicardial.
L’any 1978 en el mateix terme municipal de Peramola, a la partida dels Plans de Palou, a poca distància del camp dels Reguers, es localitzà una fossa de característiques similars; també contenia en el seu interior una tenalla que es conservava quasi sencera en la seva posició original, fins i tot conservava in situ la llosa que li servia de tapadora. Les característiques tipològiques i morfològiques van fer atribuir-la cronològicament al Bronze inicial.
Aquest tipus d’estructura d’emmagatzematge -tenalla col·locada a l’interior d’una fossa- es relaciona amb un tipus d’estocatge a mitjà termini i directament relacionat amb l’hàbitat. Aquest sistema és emprat en cronologies del Neolític i el Bronze. Estructures de característiques similars les trobem tant a la plana occidental com a la zona pre-litoral catalana. El seu ús, malgrat es documenta en cronologies de Neolític antic (4000-5000 cal BC), es generalitza en etapes posteriors (Bronze inicial, 1800-2000 cal BC).
Aquestes dues estructures només fan que palesar l’ocupació a l’aire lliure de la plana en cronologies del Neolític antic i la seva pervivència fins a l’edat del Bronze.