Ressorgir de l’ensorrament psíquic

Partint de material extret de la clínica es pretén il·lustrar la vivència de l’ensorrament psíquic com a canvi catastròfic que trenca tots els esquemes i defenses; la vivència del desemparament i les necessitats psíquiques que se’n deriven; insistir en la importància del vincle en l’establiment de la contenció imprescindible per a recuperar el sentiment subjectiu d’existir, les pròpies capacitats i el desig de viure.

Des del punt de vista de la tècnica de treball, es pretén mostrar, perquè puguin ser observats i debatuts, moments de desemparament que tant el terapeuta com el pacient travessen en el decurs del tractament.

Aquest escrit apunta a obrir camins de reflexió i debat sobre les vicissituds del vincleterapèutic: el marc de treball, transferènciacontratransferència, el final del tractament i el paper del propi terapeuta en el desplegament del procés transferencial.