Pensem amb tot el cos. La ment corporeïtzada

La psicoanàlisi ha fet prevaldre durant molt de temps la formulació verbal dels continguts mentals com a eina per poder resoldre els conflictes i el patiment psíquic, però ha atorgat escassa presència conceptual i clínica al cos en el procés psicoanalític. Deixebles de Freud, especialment Ferenczi i Reich, van implantar modificacions, entre elles la inclusió d’accions corporals i el concepte de cuirassa muscular. És a partir de la dècada dels vuitanta, arran dels nous corrents filosòfics, les descobertes de les neurociències i les investigacions amb infants, que la psicoanàlisi relacional s’interessa per introduir aquests nous coneixements en la cura de les problemàtiques psíquiques, cosa que comportarà una nova visió del cos que es reflecteix en la clínica amb una nova mirada a la corporeïtat del pacient, juntament amb la possibilitat d’emprar diverses tècniques corporals.