Més enllà del principi de la tranquil·litat

El text de Sigmund Freud de 1920, Més enllà del principi del plaer, va suposar un tall radical en l’obra freudiana, en la història de la psicoanàlisi, i en la concepció de l’ésser humà. Si fins aquell moment, el principi del plaer era concebut com el principi que regia l’aparell psíquic i les formacions de l’inconscient, amb la introducció de la noció de la pulsió de mort (Todestrieb), la seva raó queda capgirada. La lectura que Jacques Lacan va fer d’aquest moment de gir en l’obra freudiana obre, amb la noció de gaudi (jouissance), un més enllà del principi del plaer que també ho és del principi de la tranquil·litat.