Un joc de paraules

Aquest treball és un homenatge a la generositat, a la lucidesa, a la feina inesgotable i a la immensa ensenyança amb la qual S. m’ha obsequiat.

L’objectiu és testimoniar el periple i les invencions que construirà un subjecte amb autisme en el transcurs del seu tractament. Un exercici que, d’acord amb Virginio Baio, s’ha d’entendre com un acompanyament en què l’analista, situat com a partenaire, busca el consentiment del subjecte des del respecte i la cautela per no envair però si facilitar un «dolç forçament» que propiciï el sorgiment d’una invenció. Una invenció que procuri una regulació d’un gaudi impossible de suportar i velar quelcom d’aquell real, que donada l’absència d’un simbòlic, emergirà a partir d’una troballa, inèdita i particular, del subjecte.

Abans, però, caldrà conèixer «el funcionament subjectiu singular» del subjecte amb autisme i les «raons i respostes» que s’ha procurat davant d’allò traumàtic del llenguatge, de la relació amb el seu cos i de la trobada amb l’Altre.