Trauma i retraumatització de Wiesbaden - 1932 a Rio de Janeiro - 2005

La psicoanàlisi actual està redescobrint la importància del factor traumàtic en l’origen de la psicopatologia, seguint els passos de Ferenczi.

No es tracta d’un retorn a la teoria del trauma i la seducció que Freud va substituir per la teoria de la psicosexualitat infantil i la fantasia edípica, sinó d’una concepció més àmplia en la qual es considera traumàtica tota situació en la que l’adult no fa la seva funció protectora sinó que utilitza el nen per als seus fins i ignora les seves autèntiques necessitats. A més a més hi ha el risc que, quan aquest nen és adult, i consulta al psicoanalista, aquest pugui ser més iatrogènic que terapèutic, i l’anàlisi es converteixi en una experiència retraumatitzadora en comptes de ser una experiència emocional correctiva.

Els psicoanalistes de l’escola hongaresa porten molts anys reflexionant sobre aquestes qüestions, que ara es fan més clares amb les aportacions de la teoria de l’attachment i de la neurociència.