Aportació de la neurociència a la comprensió del desenvolupament i el funcionament mental

Els coneixements actuals de la neurologia i del desenvolupament neuro-psico-senso-motriu del nen, ens permeten profunditzar cada vegada més en aspectes que poden ser motiu de diàleg amb les aportacions de la teoria psicoanalítica. Aquesta possibilitat de confluència és possible perquè la neurofisiologia ha deixat d’estar exclusivament basada en l’experimentació animal i ha profunditzat més en les funcions pròpiament humanes, i perquè la psicoanàlisi s’ha enriquit amb noves i excel·lents aportacions. Ambdues ciències són cada vegada menys omnipotents i excloents.

En aquesta comunicació em circumscriuré en set aspectes molt concrets que penso que poden ser motiu d’aquest diàleg: 1. El desenvolupament neuro-anatomo-fisiològic de l’encèfal humà; 2. Els fenòmens transitoris; 3. Les diferències entre l’home i els altres mamífers; 4. Els períodes crítics; 5. La formació de l’inconscient, 6. Les neurones en mirall i, 7. Finalment una reflexió sobre les ciències biològiques.