Nuovo Cinema Paradiso de Giuseppe Tornatore
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Salvatore (Toto), el protagonista de la pel·lícula Nuovo Cinema Paradiso, conegut realitzador cinematogràfic a Roma, ja coneix l’ancoratge infantil de la seva professió. Però no es tanca el cercle fins a la mort d’Alfredo, el seu referent patern d’infantesa a Sicília. Allò reprimit, en forma de retalls dels fotogrames descartats per la censura, reapareix com a regal pòstum.
L’òptica freudiana mostra molts processos psíquics en dos temps, el segon moment dels quals dóna valor al primer. A partir del concepte de significació retroactiva i de la noció lacaniana de puntada, s’entén que puntuar un discurs és produir sentit.
L’eix fonamental de l’obra de Tornatore és la funció paterna de la castració, de la qual se’n poden diferenciar tres versions que resignifiquen els corresponents sentits del discurs cinematogràfic.
Article Details
Articles més llegits del mateix autor/a
- Joan Pijuan, Clínica de la repressió en la catàstrofe social , Intercambios, papeles de psicoanàlisis / Intercanvis, papers de psicoanàlisi: Núm. 23 (2009)
- Anna Miñarro, Joan Pijuan, «Saps com m’esborrona el que dius?»: de les Dones, de la Por i de la Transmissió , Intercambios, papeles de psicoanàlisis / Intercanvis, papers de psicoanàlisi: Núm. 32 (2014)
- Joan Pijuan, Algunes notes sobre el llibre «El secreto de Antoni Tàpies» de Massimo Recalcati , Intercambios, papeles de psicoanàlisis / Intercanvis, papers de psicoanàlisi: Núm. 44 (2020)
- Joan Pijuan, A propòsit del llibre «Para un psicoanálisis profano» d’Helga Fernández , Intercambios, papeles de psicoanàlisis / Intercanvis, papers de psicoanàlisi: Núm. 47 (2021)
- Joan Pijuan, Emparaulament en la clínica amb adolescents , Intercambios, papeles de psicoanàlisis / Intercanvis, papers de psicoanàlisi: Núm. 49 (2022)