La identitat de la memòria en la historiografia catalana de l’època moderna

Seria una utopia si diguéssim que, al segle xxi, parlar d’identitats no fóra quelcom que segueix aixecant ampolles. Més encara si dins l’àmbit de la cultura catalana, per tant europea, aquest referent conceptual fos un element més de comprensió dels grups humans i socials, sense cap altra mena d’interpretació. Està clar, però, que el problema rau directament en aquesta interpretació. La identitat de la memòria de l’investigador és, doncs, un element que se situa dalt de la piràmide, ja que és la que predefineix els resultats finals, i en cap cas no pot ser menyspreable a l’hora d’entendre el recorregut de qualsevol historiografia, que és on retrobem l’ús i l’abús dels instruments.