Le français en Slovaquie et son train de vie
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Peter Kopecký
La batalla del francès i de l'anglès a Eslovàquia després de (1989) 1993 ha estat guanyada a les escoles de primària i secundària per l'anglès.
No només a causa de la posició de força d'aquesta llengua en el si de la Unió Europea, sinó també gràcies al transvasament automàtic dels professors de rus a l'anglès...
Però un observador atent no ho és pas sense adonar-se que la qualitat de molts ensenyants reciclats «en només una nit» esdevé deplorable. (Deixant de banda els fons «llençats per la finestra»). La situació a partir de 1989 ens recorda els anys cinquanta a Txecoslovàquia, on els suposats cursos populars de rus de pocs mesos conferien una posició lingüística privilegiada als oients.
No obstant això, les solucions existeixen. Hom pot retornar el francès a una posició respectable a Eslovàquia mitjançant els esforços concertats dels entusiastes, de l'Ambaixada i dels responsables de les polítiques lingüístiques d'Eslovàquia. L'amor vers el francès s'adquireix als centres d'educació infantil i primària. Però una idea fixa com que el francès és molt difícil, sobretot la pronunciació, fa mal. Es preconitza un optimisme moderat però molt relatiu. Sembla que l'alemany recula a les escoles de secundària i l'interés pel francès augmenta. Però al mateix temps l'espanyol guanya terreny d'una manera espectacular. El futur passa per decisions raonables i equilibrades de la Comissió Europea (polítiques lingüístiques) i pels esforços dels ministeris nacionals que hi estan relacionats (educació, afers socials, autoritats pedagògiques superiors). Per què no oferir parells atractius de llengües? Per exemple: deixar escollir combinacions com ara anglès-francès, alemany-francès, espanyol-francès. És més encara, fa falta un nombre suficient de professors ben remunerats...
Mots clau: Eslovàquia, llengua francesa, situació crítica, manca de professorat i de professionalitat, remuneració insuficient.
No només a causa de la posició de força d'aquesta llengua en el si de la Unió Europea, sinó també gràcies al transvasament automàtic dels professors de rus a l'anglès...
Però un observador atent no ho és pas sense adonar-se que la qualitat de molts ensenyants reciclats «en només una nit» esdevé deplorable. (Deixant de banda els fons «llençats per la finestra»). La situació a partir de 1989 ens recorda els anys cinquanta a Txecoslovàquia, on els suposats cursos populars de rus de pocs mesos conferien una posició lingüística privilegiada als oients.
No obstant això, les solucions existeixen. Hom pot retornar el francès a una posició respectable a Eslovàquia mitjançant els esforços concertats dels entusiastes, de l'Ambaixada i dels responsables de les polítiques lingüístiques d'Eslovàquia. L'amor vers el francès s'adquireix als centres d'educació infantil i primària. Però una idea fixa com que el francès és molt difícil, sobretot la pronunciació, fa mal. Es preconitza un optimisme moderat però molt relatiu. Sembla que l'alemany recula a les escoles de secundària i l'interés pel francès augmenta. Però al mateix temps l'espanyol guanya terreny d'una manera espectacular. El futur passa per decisions raonables i equilibrades de la Comissió Europea (polítiques lingüístiques) i pels esforços dels ministeris nacionals que hi estan relacionats (educació, afers socials, autoritats pedagògiques superiors). Per què no oferir parells atractius de llengües? Per exemple: deixar escollir combinacions com ara anglès-francès, alemany-francès, espanyol-francès. És més encara, fa falta un nombre suficient de professors ben remunerats...
Mots clau: Eslovàquia, llengua francesa, situació crítica, manca de professorat i de professionalitat, remuneració insuficient.
Article Details
Com citar
Kopecký, Peter. “Le français en Slovaquie et son train de vie”. Ianua: revista philologica romanica, vol.VOL 7, pp. 73-79, https://raco.cat/index.php/Ianua/article/view/81727.
Articles més llegits del mateix autor/a
- Peter Kopecký, Caractéristique lexicale de l'élément slave dans le vocabulaire roumain (confrontation historique aux sédiments lexicaux turcs et grecs) , Ianua: revista philologica romanica: 2004: Vol.: 5 (2004-2005)
- Peter Kopecký, Sur la polysémie et les contrastes dans les écrits de Paul Claudel , Ianua: revista philologica romanica: 2006: Vol.: 6 (Actes de les II i III Jornades Iberoitalianes de Llengües Romàniques Minoritàries)
- Peter Kopecký, La comparaison du langage politique en Roumanie et celui dans la République de Moldavie , Ianua: revista philologica romanica: 2003: Vol.: 4