Il dialetto del nuovo millennio: Usi, parlanti, apprendenti / El dialecte del nou mil·lenni: usos, parlants, aprenents
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Flavia Gramellini
[IT] Nel 1965, Italo Calvino, parlando dell'antilingua, non mancava di prendere
in considerazione lo stato di salute dei dialetti e ne testimoniava il declino.
Ai suoi occhi, gli scambi tra i due sistemi linguistici, italiano e dialetto, si
sarebbero inariditi per la prevaricante influenza delle lingue straniere. Nel
mio studio cerco di verificare le previsioni di Calvino, esaminando in chiave
sociolinguistica la vitalità del dialetto, oltre ai suoi rapporti con l'italiano.
La seconda parte del mio studio mira ad indagare i possibili risvolti
glottodidattici. Recentemente, infatti, Matteo Santipolo ha sostenuto
che in una regione altamente dialettofona come il Veneto, l'apprendimento
del dialetto, ancor prima dell'italiano, potrebbe favorire l'integrazione
degli stranieri, non solo sul piano culturale ma anche su quello pratico,
facilitando la comprensione nelle più semplici attività comunicative. Per
verificare l'ipotesi di Santipolo, ho dunque esaminato un corso di dialetto
bolognese. L'analisi definisce per quali apprendenti il dialetto possa essere
rilevante, ma anche con quali strumenti e con quali modalità possa essere
svolta l’attività didattica.
Parole chiave: Italiano, dialetto, sociolinguistica, glottodidattica,
bolognese.
[CA] El 1965, Italo Calvino, en parlar de l'antilingua no s'estava d'examinar l'estat
de salut dels dialectes i en testimoniava el declivi. A parer seu, els intercanvis
entre els dos sistemes lingüístics, l'italià i el dialecte, s'haurien eixugat per la
influència prevaricadora de les llengües estrangeres. En aquest estudi tracto de
verificar les prediccions de Calvino, tot examinant en clau sociolingüística la
vitalitat del dialecte, a més de les relacions que manté amb l'italià. La segona
part de l'estudi té com a objectiu investigar-ne les possibles implicacions glotodidàctiques.
Recentment, de fet, Mateo Santipolo ha sostingut que en una
regió altament dialectòfona com el Vèneto, l'aprenentatge del dialecte, fins i tot
abans que el de l'italià, podria facilitar la integració dels estrangers, no només
culturalment sinó també de manera pràctica, tot facilitant la comprensió en les
activitats comunicatives més senzilles. Per provar la hipòtesi de Santipolo, he
examinat un curs de dialecte bolonyès. L'anàlisi defineix per a quins aprenents
el dialecte pot ésser important, però també amb quins instruments i amb quines
modalitats es pot dur a terme l'activitat didàctica.
Mots clau: Italià, dialecte, sociolingüística, glotodidàctica, bolonyès.
in considerazione lo stato di salute dei dialetti e ne testimoniava il declino.
Ai suoi occhi, gli scambi tra i due sistemi linguistici, italiano e dialetto, si
sarebbero inariditi per la prevaricante influenza delle lingue straniere. Nel
mio studio cerco di verificare le previsioni di Calvino, esaminando in chiave
sociolinguistica la vitalità del dialetto, oltre ai suoi rapporti con l'italiano.
La seconda parte del mio studio mira ad indagare i possibili risvolti
glottodidattici. Recentemente, infatti, Matteo Santipolo ha sostenuto
che in una regione altamente dialettofona come il Veneto, l'apprendimento
del dialetto, ancor prima dell'italiano, potrebbe favorire l'integrazione
degli stranieri, non solo sul piano culturale ma anche su quello pratico,
facilitando la comprensione nelle più semplici attività comunicative. Per
verificare l'ipotesi di Santipolo, ho dunque esaminato un corso di dialetto
bolognese. L'analisi definisce per quali apprendenti il dialetto possa essere
rilevante, ma anche con quali strumenti e con quali modalità possa essere
svolta l’attività didattica.
Parole chiave: Italiano, dialetto, sociolinguistica, glottodidattica,
bolognese.
[CA] El 1965, Italo Calvino, en parlar de l'antilingua no s'estava d'examinar l'estat
de salut dels dialectes i en testimoniava el declivi. A parer seu, els intercanvis
entre els dos sistemes lingüístics, l'italià i el dialecte, s'haurien eixugat per la
influència prevaricadora de les llengües estrangeres. En aquest estudi tracto de
verificar les prediccions de Calvino, tot examinant en clau sociolingüística la
vitalitat del dialecte, a més de les relacions que manté amb l'italià. La segona
part de l'estudi té com a objectiu investigar-ne les possibles implicacions glotodidàctiques.
Recentment, de fet, Mateo Santipolo ha sostingut que en una
regió altament dialectòfona com el Vèneto, l'aprenentatge del dialecte, fins i tot
abans que el de l'italià, podria facilitar la integració dels estrangers, no només
culturalment sinó també de manera pràctica, tot facilitant la comprensió en les
activitats comunicatives més senzilles. Per provar la hipòtesi de Santipolo, he
examinat un curs de dialecte bolonyès. L'anàlisi defineix per a quins aprenents
el dialecte pot ésser important, però també amb quins instruments i amb quines
modalitats es pot dur a terme l'activitat didàctica.
Mots clau: Italià, dialecte, sociolingüística, glotodidàctica, bolonyès.
Article Details
Com citar
Gramellini, Flavia. “Il dialetto del nuovo millennio: Usi, parlanti, apprendenti / El dialecte del nou mil·lenni: usos, parlants, aprenents”. Ianua: revista philologica romanica, vol.VOL 8, pp. 181-0, https://raco.cat/index.php/Ianua/article/view/208414.