Frases fonológicas (φ) / Frases fonològiques (φ)

S’hi estudia la frase fonològica (φ) que és continent de mots fonològics (w). El corpus està integrat per un text literari llegit pel seu propi autor, un escriptor colombià. Els resultats indiquen que les frases fonològiques estan limitades al límit dret per accents de frase (H–, L–) i tons de frontera de frase entonativa final (L%). S’hi suma l’allargament temporal de les síl·labes accentuades als accents finals, al límit dret d’aquestes frases. S’hi registra un procés d’associació fonològica secundària al límit final de les frases: els accents finals en ítems paroxítons i proparoxítons reben la influència de la inflexió ascendent dels accents de frase (H–). Així, recuperen la prominència en el context final, a L*+HH–. S’hi observa una uniformitat: les φ estan integrades preferentment per dos w. Així mateix, s’hi observa una simetria en l’organització d’aquestes frases dins de les frases d’entonació major (IP). En resum, el fraseig prosòdic està basat més en decisions prosòdiques que no pas en limitacions de la sintaxi.

Mots clau: Fraseig fonològic, frase fonològica, associació fonològica primària i secundària, uniformitat, simetria.