Credibilitat i dret: el rol de la tecnologia en l’avaluació de les sol·licituds de protecció internacional. El cas de la llei d’asil

Article Sidebar

PDF (Castellano) ePUB (Castellano)

Main Article Content

Andrea Romano
Universitat de Barcelona
https://orcid.org/0000-0002-0919-7685

El treball afronta la introducció de sistemes automatitzats i d’intel·ligència artificial (IA) en l’avaluació de la credibilitat en l’àmbit de les sol·licituds de protecció internacional a Alemanya. A aquest efecte, se centra en l’examen de dos instruments, que són l’extracció i l’avaluació de les dades contingudes en els dispositius electrònics de les persones sol·licitants d’asil i l’anàlisi lingüística duta a terme per un programari capaç d’establir el país d’origen més probable del qual provenen les persones demandants. Mitjançant les respostes de la doctrina i de la jurisprudència alemanya respecte als instruments esmentats, l’estudi permet observar, des de la perspectiva del dret d’asil, la tensió constant entre el camí cap a una millora de l’objectivitat i l’eficiència de les decisions en l’àmbit de l’Administració pública i la tutela dels drets fonamentals de les persones interessades.

Paraules clau
algoritmes, intel·ligència artificial, protecció internacional, drets fonamentals

Article Details

Com citar
Romano, Andrea. “Credibilitat i dret: el rol de la tecnologia en l’avaluació de les sol·licituds de protecció internacional. El cas de la llei d’asil”. IDP. Revista d’Internet, Dret i Política, no. 39, pp. 1-12, doi:10.7238/idp.v0i39.417280.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 3.0.

(c) Andrea Romano, 2023


Drets d'autor

Els continguts publicats a IDP estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, se'n permet la còpia, distribució i comunicació pública sempre que se citi l'autor del text, la revista i la institució que els publiquen (IDP. Revista d'Internet, Dret i Política i UOC), tal com consta en la citació recomanada inclosa a cada article. No se'n poden fer obres derivades.

És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.

 

Cessió de drets de propietat intel·lectual

L’autor cedeix sense exclusiva als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.

L'autor ha de declarar que és l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.

Biografia de l'autor/a

Andrea Romano, Universitat de Barcelona

Professor lector Serra Húnter de Dret Constitucional a la Universitat de Barcelona i Doctor en Dret per la Universitat La Sapienza, de Roma (2014). Ha estat investigador postdoctoral a Itàlia (Universitat La Sapienza, de Roma), Suïssa (Universitat de Friburg) i Espanya (Universitat Castella-la Manxa i Institut d’Estudis de l’Autogovern). Ha col·laborat com a expert en matèria de protecció internacional amb diferents institucions. És coordinador del llibre The External Dimension of EU Migration and Asylum Policies: Border Management, Human Rights and Development Policies in the Mediterranean Area (Nomos, 2020), i ha publicat en revistes de caràcter nacional i internacional (Revista d’Estudis Autonòmics i Federals, Anuario CIDOB de la Inmigración, Diritto pubblico i Revista Catalana de Dret Públic). Des de 2016 és membre de l’Observatori de Dret Públic (IDP) de Barcelona. Les seves principals línies d’investigació són la immigració, la protecció internacional, la intel·ligència artificial i la jurisdicció constitucional.

Referències

ACNUR (Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Refugiados) (2019). Manual sobre procedimientos y criterios para determinar la condición de refugiado y Directrices sobre protección internacional [en línea]. Disponible en: https://www.acnur.org/fileadmin/Documentos/BDL/2011/7575.pdf

ACNUR (Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Refugiados) (2017). «UNHCR Preliminary Legal Observations on the Seizure and Search of Electronic Devices of Asylum-Seekers» [en línea]. Disponible en: https://www.refworld.org/pdfid/59a5231b4.pdf

BAMF (2022). Digitalisierung Agenda 2022. Bundesamt für Migration und Flüchtlinge [en línea]. Disponible en:https://www.bamf.de/SharedDocs/Anlagen/DE/Digitalisierung/broschuere-digitalisierungsagenda-2022.pdf?__blob=publicationFile&v=4

BEDUSCHI, A., MCAULIFFE, M. (2022). «Artificial Intelligence, migration and mobility. Implications for policy and practice». IOM UN, World Migration Report, vol. 2022, n.º 1, págs. 281-299. DOI: https://doi.org/10.1002/wom3.32

BISELLI, A. (2019). «Automatisierte Identitätsprüfung: im Bamf Urteilen zunehmend Computer über Geflüchtete». CILIP [en línea]. Disponible en: https://www.cilip.de/2019/06/19/automatisierte-identitaetspruefung-im-bamf-urteilen-zunehmend-computer-ueber-gefluechtete/#more-15635

BOLHUIS, M. P.; VAN WIJK, J. (2020). «Seeking Asylum in the Digital Era: Social-Media and Mobile-Device Vetting in Asylum Procedures in Five European countries». Journal of Refugee Studies, n.º 2, págs. 1596-1617. DOI: https://doi.org/10.1093/jrs/feaa029

CRAIG, S.; ZWAAN, K. (2019). «Legal Aspects of LADO from a European Perspective: Struggling with the Burden of Proof?». En: PATRICK, P.L.; SCHMID, M.S y ZWAAN, K. (eds). Language Analysis for the Determination of Origin, págs. 213-232. Heidelberg: Springer. DOI: https://doi.org/10.1007/978-3-319-79003-9_12

DE LA SIERRA, S. (2020). «Inteligencia artificial y justicia administrativa: una aproximación desde la teoría del control de la Administración Pública». Revista General de Derecho Administrativo, n.º 53 [en línea]. Disponible en: https://laadministracionaldia.inap.es/noticia.asp?id=1510413

DEUTSCHER BUNDESTAG (2018). «Drucksache 19/1663, 16.04.2018. Einsatz von Spracherkennungssoftware durch das Bundesamt für Migration und Flüchtlinge» [en línea]. Disponible en: https://dserver.bundestag.de/btd/19/016/1901663.pdf

DEUTSCHER BUNDESTAG (2022). «Drucksache 20/328, 31.08.2022.Einsatz von Dialekterkennungssoftware im Bundesamt für Migration und Flüchtlinge» [en línea]. Disponible en: https://dserver.bundestag.de/btd/20/003/2000328.pdf

EUAA (European Union Agency for Asylum) (2022). Study on Language Assessment for Determination of Origin [en línea]. Disponible en: https://euaa.europa.eu/sites/default/files/publications/2022-09/Study_on_Language_Assessment_for_Determination_of_Origin_Executive_Summary.pdf

EUAA (European Union Agency for Asylum) (2023). Judicial analysis on evidence and credibility in the context of the Common European Asylum System [en línea]. Disponible en: https://euaa.europa.eu/sites/default/files/publications/2023-02/Evidence_credibility_judicial_analysis_second_edition.pdf

EMN (European Migration Network) (2021). Ad hoc query on 2021.55. The use of digitalization and artificial intelligence in migration management. Requested by COM on 25 August 2021 [en línea]. Disponible en: https://www.emn.lt/uploads/Products/product_1920/202155_the_use_of_digitalisation_and_artificial_intelligence_in_migration_management.pdf

FRONTEX (2021). Artificial Intelligence-based capabilities for the European Border and Coast Guard, Final Report [en línea]. Disponible en: https://www.frontex.europa.eu/assets/Publications/Research/Frontex_AI_Research_Study_2020_final_report.pdf

GFF (Gesellschaft für Freiheitsrechte) (2020a). Race, Borders, and Digital Technology: Submission to the Office of the United Nations High Commissioner for Human Rights [en línea]. Disponible en: https://legacy.freiheitsrechte.org/home/wp-content/uploads/2020/05/2020-05-15-OHCHR-Special-Rapporteur-Racism-Submission-GFF-Germany-klein.pdf

GFF (Gesellschaft für Freiheitsrechte) (2020b). Invading Refugees’ Phones: Digital Forms of Migration Control [en línea]. Disponible en: https://freiheitsrechte.org/home/wp-content/uploads/2020/02/Study_Invading-Refugees-Phones_Digital-Forms-of-Migration-Control.pdf

GROTE, J. (2021). Zuverlässig, aktuell, interoperabel: Datenmanagement im Asylverfahren in Deutschland Studie der deutschen nationalen Kontaktstelle für das Europäische Migrationsnetzwerk (EMN). Bundesamt für Migration und Flüchtlinge, Working Paper 90 [en línea]. Disponible en: https://www.bamf.de/SharedDocs/Anlagen/DE/EMN/Studien/wp90-datenmanagement.pdf?__blob=publicationFile&v=10

HOUBEN, A. (2021). ¶ 15a. En: Kluth, W. y Heusch, A., Ausländerrecht, 2.ª ed. Múnich: Beck.

HUERGO, A.J. (2021). «Administraciones Públicas e inteligencia artificial: ¿más o menos discrecionalidad?». El Cronista del Estado Social y Democrático de Derecho, n.º 96-97, págs. 78-95.

KINCHIN, N.; MOUGUEI, D. (2023). «What can Artificial Intelligence Do for Refugee Status Determination? A Proposal for Removing Subjective Fear». International Journal of Refugee Law, n.º 34, págs. 373-397. DOI: https://doi.org/10.1093/ijrl/eeac040

LEHNERT, M. (2021). ¶15ª «Verteilung unerlaubt eingereister Ausländer». En: HUBER, B. y MANTEL, J. Aufenthaltsgesetz/Asylgesetz, pág. 143-147. 3.ª ed. Múnich: Beck.

NIEVA-FENOLL, J. (2008). Inteligencia artificial y proceso judicial. Madrid: Marcial Pons.

ÖZKUL, D. (2023). Automating Immigration and Asylum: The Uses of New Technologies in Migration and Asylum Governance in Europe. Oxford: Refugee Studies Centre, University of Oxford.

PALMIOTTO F.; ÖZKUL, D. (2023). «“Like Handing My Whole Life Over”: The German Federal Administrative Court’s Landmark Ruling on Mobile Phone Data Extraction in Asylum Procedures». VerfassungsBlog [en línea]. Disponible en: https://verfassungsblog.de/like-handing-my-whole-life-over/

PATRICK, P.L.; SCHMID, M.S.; ZWAAN, K. (2019). Language Analysis for the Determination of Origin. Heidelberg: Springer. DOI: https://doi.org/10.1007/978-3-319-79003-9

MARX, R. (2022). Kommentar zum Asylgesetz. Múnich: Luchterhand Verlag.

SANDVIK, K.B. (2021). «The Digital Transformation of Refugee Governance». En: COSTELLO, C., FOSTER, M. y McADAM, J. The Oxford Handbook of International Refugee Law, págs. 1007-1028. Oxford University Press: Oxford. DOI: https://doi.org/10.1093/law/9780198848639.003.0057

SÁNCHEZ-MONEDERO, J.; DENCIK, L. (2022). «The politics of deceptive borders: ‘biomarkers of deceit’ and the case of iBorderCtrl». Information, Communication & Society, n.º 25, págs. 413-430. DOI: https://doi.org/10.1080/1369118X.2020.1792530

SEVERIJNS, R. (2019). «Evaluating Expertise: The Role of Language Analysis in the Asylum Procedure». En: PATRICK, P.L., SCHMID, M.S y ZWAAN, K. Language Analysis for the Determination of Origin. Heidelberg: Springer. DOI: https://doi.org/10.1007/978-3-319-79003-9_13

SIMON-KERR, J. (2021). «Credibility in an age of algorithms». Rutgers University Law Review, págs. 111-159 [en lína]. Disponible en: https://papers.ssrn.com/sol3/papers.cfm?abstract_id=3888408

TANGERMANN, J. (2017). Documenting and Establishing Identity in the Migration Process. Challenges and Practices in the German Context. Focused study by the German Contact Point for the European Migration Network (EMN). Federal Office for Migration and Refugees [en línea]. Disponible en: https://www.bamf.de/SharedDocs/Anlagen/EN/EMN/Studien/wp76-emn-identitaetssicherung-feststellung.pdf?__blob=publicationFile&v=16

TSOURDI, E.; COSTELLO, C. (2021). «The Evolution of EU Law on Refugees and Asylum». En: CRAIG, P. y DE BÚRCA, G. (eds.). The Evolution of EU Law, 3.ª ed, págs. 793-823 Oxford: Oxford University Press. DOI: https://doi.org/10.1093/oso/9780192846556.003.0025

VIGURI, J. (2021). «El derecho a la protección internacional en España: hacia una necesaria reforma legal». Revista Española de Derecho Europeo, n.º 77, págs. 41-72.