La restricció de l’accés dels menors d’edat a la pornografia online: solucions des del dret
Article Sidebar
Main Article Content
El present article analitza les vies que l’ordenament jurídic espanyol ofereix per restringir l’accés dels menors a contingut pornogràfic a internet, que, actualment, es pot caracteritzar com un accés sense traves i generalitzat. En primer lloc, es presenten els drets i interessos constitucionals en conflicte a l’hora de restringir l’accés a la pornografia a internet. A continuació, s’analitzen les normes vigents en el nostre ordenament que podrien oferir una solució a l’accés dels menors a la pornografia, i es discuteix la seva utilitat pràctica. L’article es tanca amb unes conclusions en les quals s’inclouen algunes propostes de millora normativa.
Paraules clau:
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 3.0.
(c) Juan María Martínez Otero, 2024
Drets d'autor
Els continguts publicats a IDP estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, se'n permet la còpia, distribució i comunicació pública sempre que se citi l'autor del text, la revista i la institució que els publiquen (IDP. Revista d'Internet, Dret i Política i UOC), tal com consta en la citació recomanada inclosa a cada article. No se'n poden fer obres derivades.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix sense exclusiva als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
L'autor ha de declarar que és l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Referències
BALLESTER, LL.; ORTE, C. (2019). Nueva pornografía y cambios en las relaciones interpersonales. Barcelona: Octaedro.
BETANCOR RODRÍGUEZ, A. (2007). «¿Están justificadas las autoridades administrativas de control del contenido de las emisiones?». Revista catalana de dret públic, n.º 34, págs. 31-82.
DAWSON, K. et al. (2019). «Adolescent sexual aggressiveness and pornography use: A longitudinal assessment». Aggress Behav, vol. 45, n.º 6, págs. 587-597. DOI: https://doi.org/10.1002/ab.21854
DE ALARCÓN, R. et al. (2019). «Online Porn Addiction: What We Know and What We Don’t – A systematic Review». Journal of Clinical Medicine, n.º 15, págs. 1-20. DOI: https://doi.org/10.3390/jcm8010091
DE MIGUEL ASENSO, P.A. (2022). «Plataformas de intercambio de vídeos, influyentes y streamers en la Ley 13/2022 General de Comunicación Audiovisual». La Ley Unión Europea, n.º 196, págs. 1-12.
FISCALÍA GENERAL DEL ESTADO (2022). Memoria Anual 2021. Madrid.
GÓMEZ TOMILLO, M. (2015). «Artículo 186». Comentarios prácticos al Código Penal. Tomo II, págs. 553-558. Cizur Menor: Thomson Reuters – Aranzadi.
GUICHOT REINA, E. (2023). «Introducción a la reforma y ámbito de aplicación de la LGCA». Revista General de Derecho Administrativo, n.º 63, págs. 1-33.
HARDY, B. (2023, 10 de agosto). «State age-verification laws have the internet porn industry on the defensive». Arkansas Times [en línea]. Disponible en: https://arktimes.com/arkansas-blog/2023/08/10/state-age-verification-laws-have-the-internet-porn-industry-on-the-defensive
HERVÍAS ORTEGA, F. et al. (2020). «Adicción a la pornografía en Internet: análisis de un caso clínico». Psicología conductual, n.º 28, págs. 161-180.
LLOPIS NADAL, P. (2018). La protección de la propiedad intelectual vulnerada en Internet. Madrid: Instituto de Derecho de Autor.
MALEM SEÑA, J. (1992). «Pornografía y feminismo radical». Doxa: Cuadernos de Filosofía del Derecho, n.º 12, págs. 177-210. DOI: https://doi.org/10.14198/DOXA1992.12.06
MARTÍNEZ OTERO, J. M. (2021). «¿Resulta constitucional restringir la pornografía en Internet?». Revista General de Derecho Constitucional, n.º 35, págs. 1-38.
MATA Y MARTÍN, R. M. (2007). «Delitos cometidos mediante sistemas informáticos». Delito e informática: algunos aspectos, págs. 129-172. Bilbao: Universidad de Deusto.
MILANO, V. (dir.) (2022). Estudio sobre pornografía en las Illes Balears. Palma de Mallorca: Conselleria de Presidencia, Función Pública e Igualdad.
ORTS, E.; ROIG, M. (2001). Delitos informáticos y delitos comunes cometidos a través de la informática. València: Tirant lo Blanch.
SÁNCHEZ MELGAR, J. (Coord.) (2016). Código Penal. Comentarios y Jurisprudencia, 4ª ed. Madrid: Sepin.
URÍAS MARTÍNEZ, J. (2018). «Artículo 20.1.b. La libertad de creación». Comentarios a la Constitución Española, págs. 617-625. Tomo I. Madrid: BOE.
VALERO HEREDIA, A. (2022). La libertad de la pornografía. Sevilla: Athenaica.
VALERO HEREDIA, A. (2023). «Sexo, arte y pornografía». Libertad, arte y cultura. Reflexiones jurídicas sobre la libertad de creación artística, págs. 343-372. Madrid: Marcial Pons.